Coworking a Andorra: nova regulació, requisits i impacte per a emprenedors
Andorra consolida un marc regulat per als espais de coworking, que passen de ser una solució flexible a un model homologat i controlat pel Govern.

Temps de lectura: 9 minuts
Un destí privilegiat per a emprenedors i professionals digitals
Des de la signatura i entrada en vigor dels Convenis per evitar la doble imposició (CDI) entre Andorra i Espanya, i entre Andorra i França, ambdós signats l'any 2015, el Principat es va consolidar com un destí atractiu per a empresaris, autònoms i professionals internacionals.
➤ Et recomanem llegir el següent l'article si vols saber per què tants empresaris es traslladen a Andorra.
A partir del 2019, amb l’avenç de la digitalització i el treball en remot, molts nòmades digitals van triar Andorra per establir-s’hi, atrets per una combinació única de:
- Proximitat amb Espanya i França, amb connexions directes i cultura compartida.
- Clima amable i seguretat personal.
- Estabilitat institucional i fiscalitat competitiva (IS i IRPF del 10% màxim).
- Qualitat de vida elevada, amb natura, serveis i oci tot l’any.
Aquesta suma de factors va situar Andorra al mapa europeu com una alternativa real per a emprendre i viure, especialment entre professionals independents i startups internacionals.
➤ Si tens curiositat sobre què cal saber abans de traslladar-se a Andorra, recomanem llegir el nostre article sobre aquesta temàtica.
Per què a Andorra és obligatori disposar d’un espai físic
Una de les particularitats del sistema andorrà és que tota activitat comercial o professional ha d’estar vinculada a un establiment físic únic i autoritzat.
Això es regula a la Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, i al Decret de l’11 de juliol del 2012 (Reglament del procediment simplificat d’obertura i trasllat de comerç).
Segons l’article 5 de la Llei 12/2013:
“Tota activitat comercial s’ha de desenvolupar en un establiment determinat, autoritzat prèviament pel Govern, i inscrit al Registre de Comerç i Indústria.”
A la pràctica, això implica que:
- Cada autorització comercial està lligada a una adreça física concreta.
- No es poden registrar dues activitats comercials diferents al mateix local, excepte si existeix una divisió física amb referència cadastral pròpia.
- El Registre de Comerç i Indústria és únic i identifica cada establiment pel seu titular, adreça i superfície.
Aquest principi d’unicitat de l’establiment explica per què, fins i tot en activitats digitals o administratives, és necessari acreditar un espai físic real.
Tot i que la llei permet registrar una activitat al domicili particular, aquesta opció té limitacions pràctiques:
- Cal l’autorització expressa del propietari de l’immoble.
- no es pot utilitzar la mateixa adreça si ja hi ha altres negocis registrats.
Per això, molts autònoms i petites empreses van veure la necessitat de disposar d’una adreça autoritzada on establir legalment la seva activitat.
L’origen i creixement dels coworkings a Andorra
Els espais de treball compartit van aparèixer com a resposta natural a aquesta exigència legal.
Els coworkings permetien domiciliar-hi una empresa o autorització comercial, oferint un entorn flexible, professional i legalment reconegut.
Així, aquests espais van proliferar a partir de 2018–2020, sobretot a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, i es van convertir en una peça clau per a freelances, assessories i startups digitals.
Abans de la regulació específica, els requisits eren mínims: bastava un espai compartit amb control elèctric propi, sense necessitat d’una taula individual ni superfície mínima.Això va donar lloc a models molt diversos, alguns utilitzats només com a domiciliació administrativa, sense presència real.

La nova regulació dels espais compartits
Amb el creixement del sector i per evitar abusos o domiciliacions “fantasma”, el Govern va intervenir a través de dues normes fonamentals:
Llei 42/2022, de l’1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació
El Títol IV regula per primera vegada els espais compartits de treball (coworking) i estableix:
- La seva definició legal.
- Les tipologies reconegudes (hot desk, desk fix, oficina oberta, oficina privada).
- L’obligació de complir requisits mínims d’espai i serveis.
- La creació del Registre d’espais compartits i d’empreses explotadores (EECC).
També fixa un termini d’un any d’adaptació per als coworkings ja existents a partir del reglament.
Decret 249/2024, del 19 de juny, pel qual s’aprova el Reglament dels espais compartits de treball
Publicat al BOPA el 26 de juny de 2024, desplega la llei i concreta les condicions materials i administratives.
🔹 Requisits físics mínims
Cada lloc de treball ha de tenir un mínim de 7 m² per persona, incloent espais comuns.
Cada plaça ha de disposar de:
- Escriptori i cadira propis.
- Llum i endolls individuals.
- Connexió a Internet.
- Accés a lavabos, sales de reunions i zona de menjador.
- Servei d’impressió, neteja i climatització.
- Oficines privades amb accés restringit.
🔹 Autorització administrativa
Les empreses explotadores han de:
- Sol·licitar autorització d’explotació al Ministeri d’Economia.
- Acreditar tinença legítima, plànols, assegurances i compliment tècnic.
🔹 Registre obligatori
Els coworkings s’han d’inscriure al Registre d’espais comuns complementaris i coworkings, on consten dades de l’empresa, ubicació, capacitat i inspeccions.
🔹 Termini d’adaptació
Els espais existents a la data d’entrada en vigor disposen de sis mesos per adaptar-se, fins al desembre del 2024.
Efectes pràctics i increment de costos
Aquesta regulació, pensada per millorar la transparència i seguretat jurídica, ha tingut un impacte directe:
- Molts coworkings han hagut d’invertir en adequació tècnica i mobiliari.
- Els preus s’han incrementat: de 200 € mensuals de mitjana a prop de 350 € als espais homologats.
Tot i l’augment de costos, el coworking continua essent la millor alternativa per a autònoms o empreses que no poden utilitzar el seu domicili com a seu comercial per motius legals o urbanístics.
Un nou equilibri entre flexibilitat i control
L’evolució del coworking a Andorra reflecteix el pas d’una economia tradicional cap a una economia digital ordenada.
Els espais compartits van néixer per facilitar la instal·lació d’emprenedors en un marc legal que exigeix una adreça física única, i avui s’han convertit en estructures regulades i homologades que aporten transparència i seguretat.
Tanmateix, aquesta nova etapa també implica més control i menys flexibilitat, amb un cost més elevat per a professionals i empreses. Cal recordar, a més, que els espais de coworking són, en moltes ocasions, una eina indispensable per a tots aquells que volen obrir un negoci o disposar d’una societat operativa, tal com expliquem a l’article Obrir un negoci i obtenir l’autorització comercial a Andorra: requisits i normativa essencial.
En definitiva, Andorra busca un equilibri entre innovació i control administratiu —un procés d’ajust que consolida el país com un entorn segur, estable i atractiu per al creixement professional.
📞 Tens dubtes o necessites ajuda?
Si vols obtenir més informació o vols saber quin règim d’activitat s’ajusta millor al teu cas, pots reservar una reunió personalitzada just a sota o omplir el formulari de contacte.
Darrera revisió: gener 2026

Autor tècnic: Albert Contel



