Proposta del Govern d’Espanya: impost del 100% per a estrangers no comunitaris que comprin habitatges

Temps de lectura: 6 minuts

Introducció

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una proposta per imposar un impost de fins al 100% del valor dels immobles adquirits per estrangers no residents procedents de fora de la Unió Europea.
L’anunci es va fer durant un fòrum econòmic a Madrid el 13 de gener de 2025.
La mesura, encara en fase de proposta, té com a objectiu millorar l’accés a l’habitatge per als residents locals, segons l’Executiu.

Context de la proposta

Aquesta proposta s’emmarca en un conjunt d’iniciatives per afavorir l’accés a l’habitatge a Espanya.
Segons dades del Govern, l’any 2023 els no residents van adquirir prop de 27.000 propietats.
Les autoritats consideren que una part significativa d’aquestes operacions tenia finalitats especulatives, fet que justificaria la necessitat de limitar aquestes adquisicions i prioritzar-ne l’accés als residents.

Abast potencial de la mesura

Si s’aplica, la mesura afectaria els estrangers no residents de països no comunitaris que vulguin adquirir habitatges a Espanya, com és el cas dels residents al Regne Unit.
De moment, no s’han especificat detalls tècnics ni jurídics: com es calcularia l’impost, si hi hauria exempcions o límits segons el tipus o la ubicació de la propietat.
Aquesta manca de concreció ha generat diverses interpretacions sobre la seva viabilitat real.

Compatibilitat amb la normativa europea

Un dels punts clau és la compatibilitat amb el Dret de la Unió Europea, especialment pel que fa a la lliure circulació de capitals.
L’article 63 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) prohibeix restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i tercers països.
Tanmateix, l’article 65 permet excepcions per motius d’ordre públic, seguretat o compliment de normes fiscals.

L’aplicació d’un impost del 100% podria considerar-se una restricció severa a aquesta llibertat i plantejar qüestions de discriminació, si només s’aplica a ciutadans de països tercers.
Aquestes qüestions podrien ser objecte d’examen per part de les institucions europees, i requerir ajustos per adequar-se al marc comunitari.

Conclusió

Tot i que la proposta busca millorar l’accés a l’habitatge, la seva aplicació planteja dubtes jurídics i econòmics rellevants.
Com que encara és en una fase inicial, caldrà veure com evoluciona i si resulta compatible amb la legislació espanyola i europea.

En qualsevol cas, qualsevol mesura sobre el mercat immobiliari ha de respectar els compromisos internacionals d’Espanya i els principis fonamentals de la Unió Europea, garantint-ne la legalitat i eficàcia.

Última revisió: gener de 2026