La comptabilitat a Andorra: origen i estructura del Pla General de Comptabilitat (PGC)
La Llei 30/2007 va instaurar l’obligació comptable a Andorra i va donar origen al Pla General de Comptabilitat, harmonitzat amb les normes internacionals i inspirat en el model espanyol.
Aereus Accounting
Temps de lectura: 9 minuts
🏁 Origen i exposició de motius
Abans del 2008, al Principat d’Andorra no existia cap obligació general de portar comptabilitat. Cada empresa mantenia els seus registres de forma autònoma, sense un marc normatiu ni criteris homogenis per elaborar els comptes anuals.
La Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, va néixer per omplir aquest buit i establir un sistema normalitzat d’informació financera, equiparable als estàndards internacionals de transparència i fiabilitat.
L’exposició de motius destaca tres objectius fonamentals:
- Garantir la transparència econòmica i la fiabilitat de la informació financera.
- Facilitar la comparabilitat internacional dels estats financers andorrans.
- Contribuir a la credibilitat del Principat davant inversors i organismes estrangers.
Amb aquesta norma, Andorra consolidava el seu sistema econòmic modern i feia un pas decisiu en la seva integració europea.
💼 Finalitat i abast
La Llei estableix que tots els empresaris, siguin persones físiques o jurídiques, han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat.
Aquesta comptabilitat ha de permetre:
- Fer un seguiment cronològic de les operacions.
- Elaborar els comptes anuals amb imatge fidel.
- Assegurar una informació clara i comparable per a la presa de decisions.
Els seus objectius essencials són:
- Garantir informació verificable per empresaris i creditors.
- Facilitar el control per part de l’Estat i els organismes de supervisió.
- Permetre decisions empresarials fonamentades.
➤ Cal tenir en compte que, el PGC es la base per al càlcul de l'Impost sobre societats a Andorra, que s'analitza en detall en el seu article homònim.
📘 Principis bàsics i estructura
La Llei es divideix en quatre capítols principals:
- Deure de comptabilitat (arts. 1–3): estableix l’obligació universal de portar llibres comptables.
- Llibres obligatoris (arts. 13–15): llibre diari i llibre d’inventaris i comptes anuals.
- Comptes anuals (arts. 16–20): balanç, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de flux d’efectiu i memòria.
- Comptes consolidats (arts. 33 i ss.): obligació futura per a grups de societats.
A més, introdueix tres principis essencials:
- Imatge fidel: els estats financers han de reflectir la realitat econòmica, no només la forma jurídica.
- Claredat i ordenació: registres datats i sense espais o correccions encobertes.
- Confidencialitat: accés reservat al Ministeri de Finances, AFA o tribunals competents.
🏦 Inspiració i harmonització internacional
El model andorrà es va inspirar clarament en el Pla General de Comptabilitat espanyol, adaptat a la realitat local.
El capítol III de la Llei integra les Directives Comptables de la UE (IV i VII) i reconeix com a referència les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC) i les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF).
Aquesta harmonització assegura la compatibilitat del sistema andorrà amb els estàndards europeus i internacionals, i estableix el marc conceptual desplegat pel Pla General de Comptabilitat, aprovat el 23 de juliol del 2008 i vigent des de l’1 de gener del 2009.
📊 El Pla General de Comptabilitat (PGC)
El PGC andorrà desenvolupa les previsions de la Llei 30/2007 i fixa els criteris tècnics per al registre, reconeixement i valoració dels elements comptables.
Les Lleis 8/2010 i 26/2011, aproves en els anys successius, van proposar modiificacions, que van afegir:
- Règim sancionador per no dipositar comptes.
- Categories simplificades de comptes anuals.
- Declaració jurada per a empresaris amb ingressos inferiors a 150.000 €.
⚖️ Importància i punts crítics
Els aspectes més rellevants i debatuts inclouen:
- L’obligació formal per a totes les empreses i professionals del país.
- La convergència amb els estàndards europeus de transparència.
- El principi d’imatge fidel com a eix central de la informació financera.
- L’adaptació del teixit empresarial, especialment de les petites empreses.
- L’impacte del règim sancionador i el control sobre el dipòsit de comptes.
A més a més, el fet de disposar d'un Pla general propi, adaptat a normatives internacionals, facilita la consolidació comptable tributaria, especialment en aquells grups internacionals o transfronteres.
➤ Per a saber més sobre la fiscalitat a andorra, recomanem llegir l'article Fiscalitat a Andorra: Estructura, tipus impositius i Avantatges reals.
Conclusió
La Llei 30/2007 marca un punt d’inflexió en la història econòmica d’Andorra.
Va posar fi a un període sense obligació comptable formal i va dotar el país d’un marc modern, alineat amb la Unió Europea, que garanteix transparència, confiança i competitivitat.
El Pla General de Comptabilitat i continua essent avui l'eina essencial per assegurar una informació financera fiable, comparable i coherent amb les bones pràctiques internacionals.
👉 Si vols entendre com aquest marc comptable incideix en la fiscalitat de les empreses, pots demanar la teva reunió personalitzada just a sota o bé omplir el formulari de contacte.
Data darrera revisió: Novembre 2025
