Exit tax a França: fiscalitat i diferiment en el canvi de residència

Temps de lectura: 9 minuts

⚖️ Marc legal i finalitat

L’exit tax francès, regulat a l’article 167 bis del Code général des impôts (CGI), busca evitar que les plusvàlues generades durant la residència a França quedin sense gravar, en aquells supòsits en què el contribuent trasllada el domicili fiscal abans de la seva realització a un altre país.

«Els contribuents que traslladen el seu domicili fiscal fora de França estan subjectes a l’impost sobre les plusvàlues latents vinculades als drets socials que posseeixen.»
(Article 167 bis del Codi General d’Impostos, Légifrance)

Des de la seva creació el 2011 i les reformes de 2019 i 2023, el sistema determina el fet imposable, els llindars, el règim de diferiment (sursis de paiement) i les causes d’extinció.

➤ Per entendre el règim espanyol equivalent, consulta l’article Exit tax a Espanya: requisits i diferiment a la UE/EEE.

👤 Subjectes afectats

L’impost s’aplica exclusivament a aquells que hagin estat residents fiscals a França almenys ⑥ dels deu anys anteriors a la seva sortida.

Així mateix, queden subjectes a gravamen les rendes següents:

• Les plusvàlues latents sobre valors, drets socials o participacions.
• Els pagaments variables futurs vinculats a la venda (complément de prix).
• Les plusvàlues en diferit per operacions prèvies (arts. 150-0 B, 150-0 B ter), conegudes com a plus-values en report o sursis d’imposition.

📊 Llindars que activen l’impost

El règim s’aplica quan, en la data del trasllat, es compleix algun dels següents supòsits:

• El valor total dels títols del foyer fiscal supera 800.000 €.
• El contribuent (sol o amb la seva família) controla més del 50 % dels beneficis d’una societat.

Aquests llindars es calculen sobre el conjunt del patrimoni mobiliari subjecte a l’Impost sobre la Renda (impôt sur les revenus).

🧮 Base imposable i regles de càlcul

La plusvàlua latent és la base imposable i es determina per la diferència entre el valor de mercat dels títols a la data de sortida i el seu preu o valor d’adquisició.

Es poden aplicar reduccions en funció del temps de tinença (art. 150-0 D CGI) i, en determinats casos, una reducció addicional (art. 150-0 D ter), per exemple, per jubilació.

⏸️ Règim de diferiment (sursis de paiement)

Trasllat dins de la UE/EEE

Si el nou domicili es troba en un Estat membre de la UE o de l’EEE amb cooperació administrativa equivalent i no considerat estat no cooperatiu, no s’aplica el pagament automàtic, sinó que queda suspès temporalment.

En aquest cas, l’impost només s’exigirà si es produeix un esdeveniment que suposa la transmissió definitiva, és a dir: venda, donació, mort o pèrdua de les condicions de suspensió (com ara deixar de residir en un país de la UE).

➤ Si t’interessa saber com la UE també va establir el seu propi Exit Tax, llegeix l’article Exit tax a la Unió Europea: claus fiscals del trasllat d’empreses i actius.

Trasllat fora de la UE/EEE

Quan el destí és un país tercer, com seria el cas d’Andorra o els EUA, el contribuent pot sol·licitar el diferiment, però haurà de:

• Designar un representant a França,
• Constituir garanties (habitualment el 12,8 % de l’import brut), i
• Complir amb obligacions anuals d’informació.

👉 Aquest règim està desenvolupat al BOFiP-Impôts i en normes reglamentàries detallades.

🔚 Extinció de l’impost

L’exit tax s’extingeix definitivament quan:

• Els títols romanen al patrimoni sense transmissió durant 2 anys des de la sortida (o 5 anys si el valor supera 2,57 M €).
• El contribuent retorna a França amb els títols en els períodes indicats en el punt anterior (2 o 5 anys).
• Es produeix el decés.
• Es donen els títols de manera fictícia.

En aquests casos, si l’impost va ser ingressat en el moment de la sortida, pot sol·licitar-se la devolució.

🧾 Declaracions i obligacions formals

• Declarar les plusvàlues i crèdits l’any següent a la sortida (formulari annex).
• Presentar una actualització anual davant l’administració mentre duri la suspensió.
• Comunicar si es dona algun dels supòsits d’extinció definitiva (venda, retorn, donació).

L’omissió d’aquestes declaracions pot anul·lar el diferiment/suspensió concedit.

➤ Per comparar les obligacions de seguiment amb altres països europeus, consulta Exit tax a Europa: panorama comparat i diferències clau.

🧩 Casuística freqüent

En la pràctica, són habituals aquests supòsits:

• Donacions: poden generar l’obligació de pagament de l’impost, llevat que es provi que no hi ha elusió.
• Canvis o aportacions posteriors a la sortida: regulats pels arts. 150-0 B i 150-0 B ter. En la majoria de casos, s’entén que es manté el diferiment.
• Minusvàlues posteriors: permeten ajustar o retornar l’impost si el valor de transmissió és menor.

🧭 Jurisprudència i pràctica administrativa

Aquest impost va ser creat per la Loi 2011-900 i reformat per la Loi 2018-1317.

El Consell d’Estat ha confirmat la seva validesa (CE 9-11-2020) i l’administració fiscal el manté operatiu mitjançant el BOFiP.

🤝 Conclusió i recomanació

L’exit tax francès combina una lògica preventiva amb mecanismes de neutralitat fiscal, especialment per a trasllats dins de la UE.

La seva aplicació pràctica exigeix planificació rigorosa i seguiment anual per evitar incidències amb l’administració francesa.

Si valores un canvi de residència i creus que pots estar-hi subjecte, a ELYSIUM combinem la fiscalitat francesa, espanyola, internacional i andorrana per estructurar l’operació amb seguretat, eficiència i ple compliment normatiu.ç

No dubtis a programar la teva trucada o a contactar-nos a través del formulari de contacte.

Data darrera revisió: novembre 2025.