El català a Andorra: requisit lingüístic i impacte en la immigració i renovació de permisos

Temps de lectura: 9 minuts

💼 Introducció: integració lingüística i política migratòria

El català és la llengua pròpia i oficial d’Andorra, i un dels eixos fonamentals de la seva identitat institucional. Des del 2024, el coneixement del català ha passat de ser un element d’integració recomanat a un requisit legal per renovar permisos d’immigració de residència i treball.

Aquest canvi respon a una voluntat clara de reforçar la cohesió social i garantir que tota persona que visqui i treballi al Principat pugui desenvolupar-se amb autonomia lingüística. La mesura té un impacte directe en empreses, treballadors estrangers i professionals autònoms, que hauran d’acreditar progressivament la seva competència en la llengua oficial.

No obstant, el requisit del català només afecta la renovació de permisos de residència i treball, i no l’obtenció inicial ni a la resta de residències.

Per tant, abans d’arribar al país és essencial comprendre quins tipus de residència existeixen i quines opcions permeten treballar legalment.

➤ Pots aprofundir-hi a l’article Tipus de residència a Andorra: activa, passiva i fiscal.

I si estàs valorant instal·lar-te o iniciar una activitat professional al Principat, et recomanem llegir també Viure i treballar a Andorra: què cal saber abans de traslladar-s'hi, on expliquem els tràmits previs, l’adaptació i les obligacions pràctiques per establir-t’hi amb seguretat.

🏛️ Marc normatiu essencial

⚖️ Llei 6/2024, del 25 d’abril, de la llengua pròpia i oficial

Aquesta llei estableix els drets i deures lingüístics i fixa el mandat d’integració dels no catalanoparlants.
La seva disposició final primera modifica la Llei qualificada d’immigració, introduint l’article 54 bis, que regula el coneixement del català com a condició per a la renovació de permisos.

També adapta els articles 58, 67 i 83 per vincular la renovació a l’acreditació dels nivells A1 (primera renovació) i A2 (segona renovació) del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

La disposició transitòria segona estableix un règim flexible fins al 26 d’abril de 2026, durant el qual n’hi ha prou amb acreditar formació en català. A partir d’aquesta data, les renovacions exigiran titulació oficial.

⚖️ Llei 9/2012, qualificada d’immigració (modificada)

El nou redactat de l’article 58 disposa que el Servei d’Immigració pot denegar la renovació d’una autorització si no s’acredita el nivell de català exigit.
L’article 83 inclou, a més, la manca de coneixement lingüístic com a motiu de denegació o regularització caducada.

Aquestes modificacions consoliden el principi que la integració lingüística forma part del dret d’immigració.

⚙️ Reglament del Servei d’Immigració (2025)

El reglament desplega aquest principi i reforça el vector d’integració lingüística i cívica en el seu article 25.
Tot i això, manté els llindars mínims A1 i A2 com a referència general i reserva nivells superiors (com el B2) a programes específics d’integració avançada.

👥 A qui afecta: residents, assalariats i autònoms

El requisit lingüístic del català no s’aplica de manera uniforme a tots els col·lectius, sinó que s’introdueix de forma progressiva segons el tipus d’autorització i la seva naturalesa.

• Assalariats (1a i 2a renovació):
  Fins al 26 d’abril del 2026, és suficient acreditar haver seguit un curs reglamentari de català, amb possibles exempcions per causa justificada (com malaltia o absència temporal).
  A partir d’aquesta data, la primera renovació exigirà el nivell A1 i la segona el nivell A2, d’acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.
• Autònoms, fronterers, passius i professionals “digitals”:
  Encara no se’ls aplica aquest requisit durant la fase inicial. El Govern haurà d’estendre l’obligació per via reglamentària en un termini màxim de cinc anys, és a dir, abans del 2029.
• Sector sanitari i social:
  Aquest àmbit té un deure específic de coneixement del català, però pot acollir-se a excepcions per interès públic si el Govern ho autoritza mitjançant resolució motivada publicada al BOPA.

👉 Nota pràctica: la denegació d’una renovació per manca d’acreditació del nivell A1 o A2 només serà aplicable a les persones que hagin obtingut el seu permís sota els nous reglaments i quotes aprovades després del 2024.

En qualsevol cas, el coneixement del català s’emmarca dins d’un conjunt més ampli d’obligacions per a qui treballa o desenvolupa una activitat econòmica al Principat.

En conjunt, el coneixement del català forma part d’un marc més ampli d’obligacions que acompanyen la residència activa a Andorra.

A més de la integració lingüística, els professionals —especialment els que treballen per compte propi— han de complir les seves obligacions de cotització davant la CASS, segons els règims establerts i possibles reduccions aplicables.

Aquest sistema de seguretat social, pilar fonamental del model andorrà, determina la base mínima de contribució i les modalitats adaptades a cada activitat econòmica, tal com expliquem a l’article Cotització de les persones treballadores per compte propi a la CASS: règims reduïts i obligacions generals.

⚠️ Excepcions i aplicació progressiva

La Llei 6/2024 preveu excepcions temporals per interès públic, especialment en sectors on la manca de professionals pot comprometre serveis essencials.
El sector sanitari i social en són els exemples més clars: el Govern pot autoritzar professionals sense acreditar el nivell requerit, sempre que la resolució sigui motivada i publicada al BOPA.

Aquest règim excepcional no deroga l’obligació general, sinó que en suspèn l’aplicació mentre persisteixi la necessitat pública.

🗣️ L’aprenentatge del català: sistema educatiu i formació d’adults

A Andorra coexisteixen tres sistemes públics d’ensenyament (andorrà, francès i espanyol), tots amb presència del català en major o menor grau. El sistema andorrà utilitza el català com a llengua vehicular; els altres en garanteixen la presència curricular i l’ús social.

Els Centres de Català ofereixen cursos presencials, virtuals i d’autoaprenentatge guiat.
Durant el curs 2024–2025, més de 9.500 persones van seguir formació oficial en català, amb predomini del nivell A1, segons fonts institucionals.
Aquesta xifra reflecteix un augment sostingut de la demanda i una resposta positiva de la població resident davant el nou marc legal.

➤ Per entendre millor com funciona el sistema educatiu andorrà i la convivència entre els tres models, pots llegir El model educatiu a Andorra: convivència de tres sistemes públics.

💥 Impacte pràctic en les renovacions de residència i treball

Per a les persones estrangeres assalariades o autònomes, el coneixement del català passa a ser un element clau per mantenir la seva situació legal al país.

Consells pràctics:

👉 Planificar la formació A1 durant el primer any de residència.
👉 Preveure el certificat A2 abans de la segona renovació.
👉 En cas de causa justificada (malaltia, absència temporal, etc.), conservar la documentació acreditativa per sol·licitar exempció dins del termini establert.

Per a les empreses andorranes, això implica una responsabilitat indirecta: fomentar la formació lingüística dels seus treballadors i adaptar la retolació, l’atenció al públic i la comunicació interna al català, d’acord amb la Llei 12/2013 del comerç i la seva coordinació amb la Llei 6/2024.

🗓️ Cronograma d’aplicació

• Fins al 26/04/2026: es permet la primera renovació acreditant la formació reglamentària, sense necessitat d’un títol A1.
• A partir del 26/04/2026: la primera renovació exigirà el nivell A1 i la segona el A2.
• Abans del 2029: el Govern haurà d’estendre el requisit a autònoms, fronterers, passius i professionals digitals mitjançant reglament.

Aquest calendari assegura una transició progressiva i equilibrada entre exigència i adaptació.

📌 Conclusions: cohesió, integració i oportunitats

L’exigència del català com a requisit d’immigració simbolitza una nova etapa en la política d’integració del Principat: la llengua com a eix de cohesió jurídica, social i econòmica.

El sistema combina exigència i flexibilitat, amb períodes transitoris i excepcions sectorials, cosa que permet mantenir el funcionament dels sectors estratègics sense renunciar a l’objectiu d’una integració real.

Per a empreses i professionals, entendre aquest marc és essencial per anticipar-se i mantenir la conformitat legal de les autoritzacions de residència i treball.

Si estàs tramitant o vols renovar la teva autorització de residència o treball a Andorra, pots reservar la teva reunió personalitzada just a sota o contactar amb el nostre equip perquè t’assessorem de forma integral.

📎 Recuadre pràctic: documents i Centres de Català

📑Documents acceptats per acreditar coneixement del català:

• Certificat oficial de nivell A1 o A2 emès pel Govern d’Andorra.
• Certificats homologats segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER).
• Acreditació d’haver superat un curs reglamentari reconegut pel Servei de Política Lingüística.

📍Centres de Català i punts d’informació:

• Centres de Català (Andorra la Vella, Escaldes, Encamp, Ordino, Sant Julià, La Massana).
• Portal institucional: www.govern.ad/llengua
• Telèfon d’informació lingüística: +376 150

📚 Articles relacionats

• Fiscalitat a Andorra: avantatges i obligacions — Marc general dels principals impostos i beneficis aplicables a residents i empreses.
• Els convenis per evitar la doble imposició (CDI) a Andorra — Explica com Andorra evita la doble tributació i reforça la seva seguretat jurídica.
• Evolució internacional d’Andorra: de la tradició al món global — Analitza la integració d’Andorra a l’escenari internacional i el seu model de cooperació.

Data d’última revisió: octubre de 2025