Exit tax a Espanya (impost de sortida): quan s’aplica i com evitar errors en canviar la residència fiscal

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Introducció

L’anomenat “exit tax” —o impost de sortida— és el mecanisme pel qual Espanya grava les plusvàlues latents de les persones que deixen de ser residents fiscals al país.
El seu objectiu és evitar que els contribuents traslladin la seva residència a una altra jurisdicció abans de vendre participacions o actius amb guanys no realitzats, i així eludeixin la tributació a Espanya.

➤ Si estàs valorant un canvi de residència, també et pot interessar llegir l’article «Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges fiscals», on expliquem com es determina la residència efectiva i els seus beneficis legals.

⚖️ Origen i base legal

L’exit tax espanyol es va introduir amb la Llei 26/2014, del 27 de novembre, que va afegir l’article 95 bis a la Llei 35/2006 de l’IRPF.

❗Va entrar en vigor l’1 de gener del 2015, i des d’aleshores forma part del sistema tributari espanyol.

El desenvolupament procedimental es troba a l’article 121 bis del Reglament de l’IRPF (Reial decret 439/2007), modificat pel Reial decret 633/2015.

Aquest règim s’inspira en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), especialment en l’assumpte C-371/10 National Grid Indus (Països Baixos, 2011), que va avalar la legitimitat de gravar plusvàlues latents sempre que es permeti ajornar-ne el pagament dins de l’espai europeu.
Pot semblar una mesura curiosa, però gravar unes plusvàlues que encara no s’han realitzat resulta, com a mínim, sorprenent.

🧾 Quan s’aplica

L’article 95 bis estableix que un contribuent ha de tributar per les plusvàlues latents —és a dir, no realitzades— dels seus valors o participacions quan:

• Traslladi la seva residència fiscal fora d’Espanya.
• Hagi estat resident a Espanya durant almenys 10 dels 15 períodes impositius anteriors.
• Es compleixi algun dels requisits de patrimoni següents.

💰 Requisits quantitatius

Els requisits sobre el patrimoni són:

• Que el valor de mercat conjunt de les seves accions o participacions superi els 4.000.000 €, o
• Que tingui una participació superior al 25 % en una entitat, i que el valor d’aquesta participació superi 1.000.000 €.

En tots dos casos, s’entén que el contribuent ha generat una plusvàlua no realitzada, que s’ha d’integrar a la base imposable de l’estalvi de l’últim període en què sigui resident fiscal a Espanya.

🧮 Com es calcula

La plusvàlua es determina per la diferència entre:

• El valor de mercat de les accions o participacions en el moment del canvi de residència
• I el valor d’adquisició (preu o cost d’adquisició o de subscripció).

⚠️No es consideren els béns immobles, sinó valors, participacions o drets representatius del capital o fons propis d’entitats.

Si el contribuent té actius rebuts per herència, donació o bescanvi, el valor d’adquisició serà el que va servir de base per a l’impost corresponent (successions, donacions o operació d’intercanvi).

🌍 Diferiment del pagament dins la 🇪🇺 UE o l’EEE

El sistema espanyol permet ajornar o diferir el pagament quan el trasllat de residència es fa a:

• Un altre Estat membre de la Unió Europea, o
• Un Estat de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) amb intercanvi efectiu d’informació tributària.

➤ Si t’interessa saber com la UE també va establir el seu propi Exit Tax, llegeix l’article Exit tax a la Unió Europea: claus fiscals del trasllat d’empreses i actius.

🕐 Durada i condicions

El contribuent pot sol·licitar el diferiment per un màxim de 10 anys, sempre que mantingui la titularitat dels valors.

Si durant aquest període es venen els actius, s’incompleixen les condicions o es perd la residència a la UE/EEE, l’impost es merita immediatament.

Si el contribuent retorna a Espanya abans que finalitzin els 10 anys i conserva els valors, o bé es manté en un país de la UE/EEE, l’impost s’extingeix.

Aquestes condicions es regulen a l’article 121 bis del Reglament de l’IRPF, que també estableix l’obligació de comunicar anualment a l’Agència Tributària la situació dels actius i qualsevol variació rellevant.

🚚 Trasllats a països fora de la 🇪🇺 UE o l’EEE

Quan el trasllat es fa cap a tercers països, no hi ha possibilitat de diferiment automàtic.

L’impost s’ha d’autoliquidar i ingressar en l’exercici del canvi de residència. Aquest seria, per exemple, el cas d’un trasllat a Andorra o als EUA.

De manera excepcional, el contribuent pot sol·licitar un ajornament, sempre que acrediti que no hi ha intenció d’elusió i aporti garanties suficients a criteri de l’Administració tributària.
A diferència del cas anterior, la concessió no és automàtica, sinó potestativa, i exigeix garantir el pagament en cas que s’acabi meritant.

🧾 Casos especials

🔸 Trasllats temporals

Si el trasllat és temporal i el contribuent torna a Espanya dins dels cinc anys següents, pot sol·licitar la devolució de l’impost pagat, sempre que els valors no s’hagin venut.

🔸 Defunció del contribuent

Si el contribuent mor mentre manté el diferiment, l’impost no s’exigirà si els valors s’integren a l’herència sense haver-se venut.

📜 Fonament jurídic

Aquest impost està regulat específicament a:

• Llei 35/2006, del 28 de novembre, de l’IRPF → Art. 95 bis
  (afegit per la Llei 26/2014, del 27 de novembre
• Reial decret 439/2007, del 30 de març, Reglament de l’IRPF → Art. 121 bis
  (modificat pel RD 633/2015, del 10 de juliol)

Aquestes normes han estat interpretades per la Direcció General de Tributs, entre d’altres, a la Consulta Vinculant V1860-16 (28 d’abril de 2016), confirmant que el trasllat de residència a un altre país activa l’exit tax fins i tot si no es venen actius en aquell moment.

🌐 Comparació amb altres països europeus

Espanya no és una excepció: França, Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos tenen règims similars, amb llindars i terminis de diferiment diferents.

➤ Per saber com França aplica el seu propi règim d’Exit Tax, llegeix l’article Exit tax a França: normativa, llindars i exempcions.

🧭 Conclusió

L’exit tax espanyol busca evitar la deslocalització fiscal de grans patrimonis i garantir la tributació de les plusvàlues generades mentre el contribuent era resident a Espanya.
Planificar correctament un canvi de residència exigeix analitzar no només els convenis per evitar la doble imposició, sinó també l’impacte de l’article 95 bis i les opcions de diferiment que ofereix el Reglament.

En aquest context, si estàs considerant traslladar la teva residència —per exemple, a Andorra o a un altre país europeu—, el nostre equip pot ajudar-te a avaluar-ne els efectes fiscals i dissenyar una estratègia amb plena seguretat jurídica. Pots sol·licitar una consulta personalitzada a través del nostre formulari de contacte.

Data darrera revisió: novembre 2025