Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals

Temps de lectura: 5 minuts

Què significa ser resident fiscal a Andorra?

Ser resident fiscal a Andorra implica que les teves obligacions tributàries principals —tant personals com empresarials— se centren al Principat.
A diferència d’altres països europeus, Andorra no aplica impostos sobre el patrimoni ni sobre les successions, i l’IRPF no supera en cap cas el 10 %.
Això converteix el país en una destinació preferent per a empresaris, professionals digitals i famílies que volen optimitzar la seva estructura fiscal sense renunciar a la seguretat jurídica.

Cal indicar, però, que a diferència de la residència administrativa —que és un element atorgat per un tercer— la residència fiscal no es concedeix formalment per cap autoritat, sinó que és una autoconsideració personal.
Ara bé, en cas de no complir les condicions establertes per la normativa, aquesta consideració pot ser qüestionada per tercers.

Societats andorranes

Cal tenir en compte, però, que en aquest article ens referim exclusivament a la residència fiscal de les persones físiques. Si vols saber com funciona la residència fiscal de les societats, pots consulta l'article Seu de direcció efectiva: clau per determinar la residència fiscal d’una empresa

Així mateix, si tens interès a invertir a Andorra o a constituir una societat andorrana, et recomanem l'article Constituir una societat a Andorra: passos, requisits i avantatges.

Si, en canvi, vols conèixer amb profunditat i detall tot el que cal saber abans de constituir una societat —més enllà del procés formal— et recomanem Guia definitiva per constituir una societat a Andorra

Requisits per ser resident fiscal

Per tal de determinar la residència fiscal de les persones físiques, els criteris venen establerts a la normativa que regula l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que en el cas andorrà és la Llei 5/2014, de 24 d’abril, i, en particular, el seu article 8.

En cas de complir-se els requisits previstos a l’article 8, la persona té la consideració de contribuent de l’IRPF andorrà i, per tant, de resident fiscal a Andorra.

Els requisits són els següents:

a) Permanència física
Residir més de 183 dies durant l’any natural al territori andorrà.
Els desplaçaments breus a l’estranger no interrompen el còmput si la residència habitual continua sent Andorra. De fet, si aquestes absències tenen la consideració d’absències esporàdiques, aquests dies poden computar des del punt de vista andorrà i afegir-se als dies d’estada al Principat.

b) Nucli d’interessos econòmics
Es considera resident fiscal qui centralitza a Andorra la seva activitat econòmica o professional principal, o qui gestiona des d’aquí el seu patrimoni. Es tracta, doncs, d’un criteri que aglutina tant elements de rendiment (ingressos o activitat econòmica) com elements patrimonials.

c) Vincles personals i familiars
Si el cònjuge i els fills menors són residents fiscals al país, es presumeix la residència fiscal del conjunt familiar, llevat que es demostri el contrari. Es tracta, doncs, d’una presumpció, però que, en cas de complir-se, constitueix un lligam fort.

Anàlisis detallat necessàri

Els criteris abans esmentats requereixen una anàlisi detallada de cada persona i de cada circumstància, ja que, en moltes ocasions, més enllà del criteri estrictament normatiu, és molt important tenir en compte la interpretació administrativa aplicable al cas concret.

A tall d’exemple, tant en relació amb el nucli d’interessos econòmics com amb els vincles personals, no existeix un criteri uniforme ni homogeni, de manera que resulta imprescindible realitzar una anàlisi rigorosa i en profunditat de cada contribuent.

Documentació i procés pràctic

El procés de reconeixement de la residència fiscal, si bé pot variar en cada cas, inclou, per defecte, els elements següents:

• Disposar d'un permís de residència administratiu a Andorra. Si vols saber més, pots consultar Tipus de residència a Andorra: totes les modalitats administratives
• Acreditació d’assegurança mèdica (pública o privada) i número d’identificació fiscal andorrà (NRT o NIA). Ambdós requisits estan directament vinculats al fet de disposar d’un permís de residència administrativa a Andorra.
• Sol·licitud davant l’Administració Tributària d’Andorra (DTF), de l'emissió d'un certificat de residència fiscal. Aquest certificat resulta essencial en la majoria de casos.
• Acreditació de mitjans econòmics suficients i domicili efectiu al Principat. És un requisit que, en molts casos, va estretament lligat amb el punt anterior.
• Justificació de la titularitat o contracte d’habitatge. El fet que una tercera persona certifiqui que resideixes en un immoble de la seva propietat sense cap contraprestació econòmica no resulta, en general, suficient..

Si existís un conflicte de residència, la situació pot esdevenir més complexa i requerir l’acreditació d’altres elements, com ara una activitat econòmica suficient o preponderant, els interessos familiars o altres vincles rellevants. Si vols aprofundir en aquesta qüestió, pots consultar Conflictes de residència fiscal: quan dos països et consideren resident alhora.

Tot i no tractar-se, en teoria, d’un procediment excessivament complex, cal planificar-lo amb cura per evitar solapaments fiscals amb el país d’origen —especialment durant l’any del trasllat— i analitzar amb detall quins elements poden suposar un risc en cada cas concret.

Avantatges de tributar a Andorra

Ser resident fiscal a Andorra suposa un gran avantatge en comparació amb ser-ho en qualsevol altre país, i especialment en relació amb els països de l’entorn.
Andorra disposa d’un dels marcs fiscals més competitius del món, amb tipus impositius que mai superen el 10 %, i amb tipus efectius que, en la majoria de casos, es poden situar per sota del 5 %.

Si vols tenir una visió completa sobre la fiscalitat andorrana, pots consultar l'article Fiscalitat a Andorra: guia pràctica per entendre impostos, obligacions i riscos reals

Si bé Andorra disposa d’un sistema fiscal complet i existeixen diverses figures impositives, a continuació es presenten les principals, amb l’objectiu d’entendre els avantatges del model andorrà en aquest sentit:

• IRPF: tipus màxim del 10%, amb tipus efectius molt més reduits. Pots aprofundir-hi a L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a AndorraImpost sobre societats: 10%, amb exempcions parcials en dividends.
• IGI: tipus general del 4,5%, el més baix del món. Si vols aprofundir-hi, pots consultar IVA a Andorra: com funciona l’impost general indirecte (IGI).
• Sense impost sobre el patrimoni ni successions.
• Xarxa de convenis de doble imposició amb Espanya, França, Portugal, Luxemburg, Emirats, Corea, Islàndia, Lituània, entre d’altres. Si vols saber tots els CDi en vigor, pots consultar l'article Els convenis per evitar la doble imposició (CDI) a Andorra.

A més, el país ofereix estabilitat institucional, seguretat jurídica i una alta qualitat de vida, factors que permeten consolidar projectes a llarg termini.

Si vols revisar les principals figures i com funcionen pots consultar Fiscalitat a Andorra: avantatges i obligacions

Comparatiu tributari amb la resta de països

Són molt pocs els països que ofereixen una tributació tan baixa com la del Principat d’Andorra. Cal tenir en compte que la majoria de contribuents tenen tipus efectius d’entre el 2 % i el 5 %, i que l’absència d’impostos sobre el patrimoni, així com sobre les successions o les donacions, el configura com un país excepcional des d’aquest punt de vista.

Si tens interès en esdevenir resident fiscal al Principat, el primer però es obtenir un permís de residència administratiu. Si vols aprofundir-hi, pots consultar Viure a Andorra: la guia essencial per obtenir la residència i establir-t’hi amb seguretat

Errors freqüents

Ser resident fiscal és totalment possible, però també és molt rellevant evitar riscos, especialment en relació amb altres jurisdiccions, i de manera particular amb la d’origen. Alguns exemples:

• No donar-se de baixa correctament al país d’origen.
• Mantenir comptes o societats mal estructurades fora d'Andorra.
• No acreditar la permanència o els mitjans de vida davant el DTF.
• Utilitzar Andorra com a domicili “formal” sense residència efectiva. Només funciona en certs casos.
• Disposar de vincles familiars, personals o econòmics molt forts amb altres jurisdiccions, sense realitzar un anàlisi amb detall.
• No cotitzar a andorra, o fer-ho en varies jurisdiccions.

L’Administració andorrana exigeix coherència entre residència declarada, activitat econòmica i estil de vida.

D'altra banda, també és molt rellevant no confondre la residència aministrativa (permís de residència) amb la fiscal. Si vols entendre les diferències entre la residència administrativa i la fiscal, pots consultar Residència administrativa i residència fiscal a Andorra: diferències essencials.

Aixi mateix, si vols entendre les diferències entre la residencia activa, passiva i fiscal, recomanem llegir l'article Tipus de residència a Andorra: activa, passiva i fiscal, on expliquem els requisits i avantatges de cada modalitat.

Conclusió

Establir la residència fiscal a Andorra és una decisió estratègica que combina eficiència fiscal, seguretat jurídica i qualitat de vida.
Complint els requisits legals i planificant correctament el trasllat, és possible gaudir d’un sistema estable, competitiu i reconegut internacionalment.

Si vols que t’ajudem a resoldre dubtes, a planificar un trasllat de residència o a analitzar si la teva residència fiscal està correctament consolidada, pots contactar amb nosaltres a través del nostre formulari de contacte.

Si en canvi preereixes una reunió de consultoria personalitzada i totalment confidencial pots reservar-la just a sota d'aquest article.

Data darrera revisió: Desembre 2025