logo

FATCA: el model nord-americà que va transformar la transparència fiscal internacional

El FATCA obliga les entitats financeres a informar sobre actius de contribuents nord-americans, inspirant l’estàndard global de transparència fiscal CRS de l’OCDE.

Elysium ConsultingElysium Consulting
FATCA

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Context i per què és important

La lluita contra l’evasió fiscal internacional no va començar a Europa, sinó als Estats Units.

L’any 2010, el Congrés nord-americà va aprovar la Foreign Account Tax Compliance Act (FATCA) dins de la Hiring Incentives to Restore Employment Act (HIRE Act), transformant la confidencialitat bancària a escala global.

Des de llavors, les entitats financeres d’arreu del món que gestionen actius vinculats a US persons han d’informar-ne al Internal Revenue Service (IRS), fet que va obrir el camí al Common Reporting Standard (CRS) de l’OCDE.

🇺🇸 Origen i finalitat del FATCA

El FATCA va ser aprovat l’any 2010 amb una finalitat molt concreta: garantir que els ciutadans nord-americans tributin correctament pels seus ingressos globals.

Els seus tres objectius principals són:

  • Garantir que els contribuents nord-americans tributin per la seva renda mundial.
  • Obligar les entitats financeres estrangeres (Foreign Financial Institutions – FFI) a identificar i informar sobre els titulars amb vincles fiscals amb els Estats Units.
  • Reduir l’ús de jurisdiccions opaques o estructures interposades per ocultar actius.

📅 Entrada en vigor i aplicació progressiva del FATCA

Tot i que la llei FATCA va ser aprovada el març del 2010 dins de la Hiring Incentives to Restore Employment Act (HIRE Act), la seva aplicació no va ser immediata.

Els Estats Units van establir un calendari transitori per permetre que les entitats financeres internacionals s’adaptessin al nou marc.

Les dates clau van ser les següents:

  • 2010: aprovació de la llei FATCA dins la HIRE Act.
  • 2013: publicació dels reglaments finals (Final Regulations, T.D. 9610) per part del Departament del Tresor i l’IRS.
  • 1 de juliol de 2014: entrada en vigor efectiva del règim FATCA, amb l’inici de la identificació de comptes i titulars nord-americans.
  • 2015: primer any d’informació obligatòria a l’IRS i començament de les retencions automàtiques del 30 % a les entitats no participants.

💡 En síntesi, tot i que el FATCA es va promulgar l’any 2010, va començar a aplicar-se realment a partir de l’1 de juliol de 2014, i des del 2015 forma part del sistema global de transparència fiscal.

➤ Descobreix també com Andorra es va integrar en aquest nou sistema de cooperació internacional a l’article Els convenis de doble imposició (CDI) a Andorra.

⚙️ Com funciona el règim FATCA

El sistema FATCA es basa en la col·laboració obligatòria entre les institucions financeres d’arreu del món i l’IRS.Cada entitat ha de revisar la seva base de clients per detectar possibles titulars amb vinculació fiscal nord-americana.

L’IRS és l’autoritat fiscal dels Estats Units.

Aquest procés inclou tres fases principals:

  • Diligència deguda: les entitats revisen la seva base de clients per identificar US persons (ciutadania, green card o criteris de residència fiscal als EUA).
  • Informe: enviament anual d’informació a l’IRS (directament o, en països amb IGA, a través de l’autoritat fiscal local).
L’IGA és un acord bilateral entre el país corresponent i els Estats Units.
  • Règim de retenció: si no hi ha compliment o documentació vàlida, pot aplicar-se una retenció del 30 % sobre determinats pagaments d’origen nord-americà (com a norma per defecte).

❗ Conseqüències de l’incompliment del FATCA

El règim FATCA no es limita a establir obligacions formals: també imposa sancions financeres severes per a les entitats que no el compleixin.

Les principals conseqüències són les següents:

  • Retenció del 30 % sobre rendiments d’origen nord-americà
    Qualsevol pagament d’interessos, dividends o reemborsaments procedent dels Estats Units pot quedar subjecte a aquesta retenció si l’entitat financera no està registrada o no presenta la documentació FATCA requerida.
  • ⚠️ Pèrdua d’accés al sistema financer internacional
    Els bancs no participants (non-participating FFIs) solen ser exclosos d’operacions amb contrapartides nord-americanes o de jurisdiccions cooperants, fet que limita la seva operativa i reputació global.
  • Riscos reputacionals i de compliment normatiu
    La manca d’alineació amb el FATCA pot afectar la credibilitat d’una entitat davant els supervisors i clients institucionals, i dificultar la seva relació amb bancs corresponsals.
  • Sancions administratives o contractuals
    En alguns països, els reguladors financers locals poden imposar sancions addicionals per incomplir estàndards internacionals de transparència.

En síntesi, no complir amb el FATCA equival a quedar fora del circuit financer internacional, motiu pel qual la majoria d’entitats —incloses les andorranes— opten per registrar-se i reportar directament a l’IRS.

➤ Si t’interessa saber com els països europeus apliquen sancions similars per prevenir la deslocalització fiscal, consulta l’article Exit tax a la Unió Europea: claus fiscals del trasllat d’empreses i actius.

📊 Dades que s’han de reportar

Les entitats financeres han de comunicar anualment a l’IRS la informació més rellevant de cada compte subjecte al règim FATCA, que inclou:

  • Nom, adreça i número d’identificació fiscal (TIN).
  • Número i saldo del compte.
  • Rendiments obtinguts: interessos, dividends, plusvàlues i reemborsaments.

⚠️ Unidireccionalitat: els Estats Units reben molta més informació de la que retornen.

A diferència del CRS (multilateral i recíproc), el FATCA no assoleix una reciprocitat plena i només és bilateral amb determinats països.

🌍 Els acords FATCA (IGA) al món

Per facilitar l’aplicació de la norma i harmonitzar-ne el compliment, els Estats Units van desenvolupar els Intergovernmental Agreements (IGA), que estableixen com es transmet la informació entre països i l’IRS.

Hi ha dos models principals:

  • Model 1: les entitats financeres reporten a la seva autoritat fiscal nacional, que transmet les dades a l’IRS. És un model bilateral i cooperatiu.
  • Model 2: les entitats financeres reporten directament a l’IRS sense intermediació nacional. És un model unilateral en la pràctica, ja que la informació només flueix cap als Estats Units.

Actualment, més de 100 jurisdiccions han subscrit o implementat algun d’aquests dos models.

➤ Pots consultar la llista completa dels IGA signats en el següent enllaç

🇦🇩 FATCA a Andorra: pràctica sense IGA

Tot i no formar part de la Unió Europea, Andorra participa activament en la xarxa de cooperació fiscal impulsada pels Estats Units.

Tanmateix, el Principat no ha signat cap IGA amb els EUA, de manera que les entitats financeres andorranes es relacionen directament amb l’IRS.

Aquesta situació es coneix com a FATCA Direct Reporting.

📘 Base legal i aplicació pràctica

En la pràctica, cada entitat bancària andorrana compleix amb el FATCA mitjançant el registre i l’informe directe a l’IRS, identificant els clients amb vincles fiscals nord-americans.

Per fer-ho, s’utilitzen els següents formularis:

  • W-9: per a clients nord-americans o residents fiscals als EUA.
  • W-8BEN / W-8BEN-E: per a clients que declaren no tenir vincles fiscals amb els Estats Units.

⚙️ Efectes en el sector financer andorrà

L’aplicació del règim FATCA ha tingut diversos efectes rellevants per al sistema financer andorrà:

  • Reforça la reputació i la credibilitat internacional del sector bancari.
  • Incrementa les obligacions de compliance i diligència deguda.
  • Permet a Andorra integrar-se plenament en la xarxa global de transparència al costat del CRS.

🔍 FATCA vs. CRS: diferències essencials

Tot i que FATCA i CRS persegueixen el mateix objectiu —la transparència fiscal—, presenten diferències substancials en l’estructura i l’abast:

  • Origen: el FATCA és nord-americà; el CRS és una mesura multilateral de l’OCDE.
  • Àmbit subjectiu: el FATCA se centra en les US persons i les seves entitats.
  • Reciprocitat: el FATCA és majoritàriament unidireccional; el CRS és recíproc i multilateral.
  • Cobertura: el CRS inclou més de 100 jurisdiccions, mentre que el FATCA depèn d’acords bilaterals amb els EUA però també afecta més de 100 països.

➤ Per entendre com el CRS va ampliar el model FATCA a escala global i com s’aplica a Andorra, pots llegir l’article CRS: l’estàndard global de transparència fiscal i el seu impacte a Andorra.

Conclusió

El FATCA va marcar un abans i un després en la cooperació fiscal internacional.
Amb aquesta llei, els Estats Units van obligar el sistema financer mundial a adoptar un nou estàndard de transparència que va servir de base per al CRS.
Aquesta posició preeminent dels Estats Units s’explica pel fet de tenir el mercat financer més important del món.

Andorra, en aplicar tots dos models, reforça el seu compromís amb la transparència, la seguretat jurídica i l’alineació amb les millors pràctiques internacionals.

➤ Si vols aprofundir en l’estructura fiscal del país i els seus avantatges competitius, et recomanem Fiscalitat a Andorra: estructura, tipus impositius i avantatges reals.

👉 Si tens clients o inversions amb vincles als Estats Units, a ELYSIUM Consulting t’ajudem a revisar la teva situació i garantir el compliment normatiu amb total discreció i seguretat.
Reserva la teva reunió o contacta’ns a través del formulari de contacte.

Última revisió: novembre 2025

Emblema pinzellada daurada

La conversa
que ho canvia tot

Una reunió confidencial per escoltar-te avui.

Un equip de confiança per acompanyar-te demà.

Reserva la teva reunió

Publicaciones relacionadas