Reagrupament familiar a Andorra: com funciona i quins requisits econòmics s’exigeixen

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Context i finalitat del reagrupament

El reagrupament familiar permet als residents legals a Andorra viure amb els seus familiars directes —cònjuge, fills o ascendents— sempre que acreditin mitjans econòmics suficients i habitatge adequat.

L’objectiu és preservar la unitat familiar i garantir que la presència dels reagrupats no suposi una càrrega per a l’Estat.

Aquesta figura està regulada a la Llei qualificada d’immigració 9/2012, modificada per la Llei 5/2025, del 6 de març (Llei Òmnibus), i desenvolupada pel Decret 256/2025, del Reglament del Servei d’Immigració.
Aquesta mateixa llei, coneguda com Òmnibus, ha introduït canvis rellevants en altres àmbits com la fiscalitat i la inversió estrangera, que analitzem a Llei Òmnibus d’Andorra: principals canvis en fiscalitat, inversió i immigració

⚖️ Canvis introduïts per la Llei Òmnibus

Fins al 2025, el reagrupament familiar presentava terminis i condicions diferents segons la nacionalitat del resident:

• Els nacionals d’Espanya, França o Portugal podien reagrupar familiars després de tres mesos de residència.
• La resta d’estrangers havien d’esperar dotze mesos.

Amb la reforma de la Llei 5/2025 (art. 38), aquesta diferència s’elimina: qualsevol persona amb autorització de residència i treball pot reagrupar familiars després de només tres mesos de residència legal, efectiva i permanent al Principat.

A més, la norma redefineix el concepte de persona a càrrec i actualitza els criteris econòmics i de convivència, harmonitzant-los amb el reglament de 2025.
Aquesta homogeneïtzació reforça l’atractiu del sistema migratori andorrà, explicat amb més detall a Tipus de residència a Andorra: actives, passives i professionals liberals

👨‍👩‍👧 Qui pot reagrupar familiars

Segons l’article 103 de la Llei qualificada d’immigració, poden sol·licitar el reagrupament familiar:

• Les persones de nacionalitat andorrana residents al Principat.
• Els estrangers amb autorització de residència i treball, després de tres mesos consecutius de residència legal.

Poden reagrupar:

• El cònjuge o parella estable.
• Els fills menors d’edat, propis o del cònjuge, sota custòdia legal.
• Els fills majors d’edat a càrrec i sota tutela legal.
• Els ascendents a càrrec majors de 65 anys o jubilats.

Aquest règim és especialment rellevant per a les persones que volen establir la seva residència permanent a Andorra.
Si encara no coneixes les diferències entre residència fiscal i residència administrativa, pots llegir Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals.

💶 Requisits econòmics

Per obtenir l’autorització, el resident ha de demostrar que disposa de mitjans econòmics suficients per mantenir-se ell i les persones reagrupades, sense recórrer a l’assistència pública.

El Reglament del Servei d’Immigració (art. 15.3) estableix els percentatges sobre el salari mínim andorrà, actualment de 1.447,33 € (Veure salari mínim publicat al BOPA per l'any 2025 al següent enllaç):

• Adult (reagrupant o reagrupat): 100 % del salari mínim → 1.447,33 €
• Menor d’edat: 70 % del salari mínim → 1.013,13 €

Així, per reagrupar un fill menor, la persona reagrupant ha d’acreditar ingressos estables d’almenys 2.460 € mensuals (100 % + 70 %). Aquest criteri reforça que el reagrupament està pensat per a famílies econòmicament autosuficients i integrades al mercat laboral local.

🧮 Com es compten els ingressos

La norma permet sumar els ingressos dels dos membres de la parella si tots dos tenen permís de residència i treball, sempre que ho autoritzin expressament davant Immigració (art. 15.3.c del Reglament).

Exemple: si un progenitor guanya 1.800 € i l’altre 1.200 €, ambos amb residència i treball, els seus ingressos es poden sumar per assolir el mínim requerit per reagrupar.
En aquest cas, per reagrupar un fill menor n’hi ha prou amb complir el 170 % del salari mínim.

Aquest criteri de flexibilitat és coherent amb altres mesures recents que busquen afavorir la integració real dels residents i la seva estabilitat econòmica.

🏠 Altres requisits

A més dels ingressos, el reagrupant ha d’acreditar:

• Habitatge adequat (lloguer, propietat o consentiment del propietari).
• Assegurança mèdica per als reagrupats. Si algun progenitor cotitza a la CASS i el menor hi figura com a beneficiari, no cal assegurança addicional.
• Convivència efectiva i absència d’antecedents penals.

Per saber com funciona la cobertura sanitària i les obligacions dels cotitzants, pots consultar La CASS a Andorra: cotitzacions, cobertura i claus per al 2025

💼 I en el cas dels residents passius? No reagrupen?

Els residents sense activitat lucrativa —coneguts com a residents passius— no tramiten un reagrupament familiar pròpiament dit, sinó una inclusió de persones a càrrec dins la seva autorització de residència.

Aquesta figura, regulada als articles 97 i 98 de la Llei qualificada d’immigració, permet que el cònjuge, parella o fills dependents siguin beneficiaris de la mateixa autorització, sempre que es compleixin requisits de convivència i solvència.

En aquests casos, es parla de persona a càrrec (residència passiva), i no de persona reagrupada, tot i que l’efecte jurídic és el mateix: permet viure legalment a Andorra sota la cobertura econòmica del titular.

Els requisits econòmics, però, són més alts:

• Resident actiu: 100 % per adult / 70 % per menor
• Resident passiu: 300 % del salari mínim pel titular + 100 % per cada persona a càrrec
• Inversió mínima: 600.000 € en actius andorrans (Llei 5/2025)
• Estada efectiva: mínim 90 dies anuals al Principat

💡 Exemple pràctic:
Un resident passiu amb cònjuge i un fill menor ha d’acreditar:

• 300 % del salari mínim (4.341,99 €) pel titular
• +100 % per cònjuge (1.447,33 €, 2025)
• +100 % per fill (1.447,33 €, 2025)
  ➡️ Total mínim: 6.236,65 € mensuals, més la inversió mínima de 600.000 € i els dipòsits facultatius.

Aquest règim es desenvolupa més a ➤ Residència passiva a Andorra: requisits, avantatges i responsabilitats

En resum

Els residents actius, ja siguin assalariats o autònoms, poden reagrupar familiars després de tres mesos de residència legal, sempre que acreditin ingressos equivalents al 100 % del salari mínim per a ells mateixos i un 70 % addicional per cada menor a càrrec.

En canvi, els residents passius poden incloure familiars com a persones a càrrec dins la seva autorització, però han de demostrar un nivell econòmic molt més elevat: almenys el 300 % del salari mínim per al titular, més un 100 % addicional per cada dependent, i mantenir una inversió mínima de 600.000 € en actius andorrans.

Abans de la Llei Òmnibus, el termini per reagrupar era de dotze mesos per als no europeus i de tres mesos per als residents de la Unió Europea, però la reforma de 2025 ha unificat els criteris i modernitzat tot el règim d’immigració andorrà, harmonitzant nacionalitats i simplificant tràmits. Ara, tant els residents actius com els passius disposen d’un marc clar i objectiu per reagrupar o incloure familiars de manera legal i segura, fet que reforça la coherència del sistema i facilita la integració de les famílies que trien Andorra com a lloc de residència estable.

👉Si vols entendre quina opció s’adapta millor a la teva situació —residència activa, passiva o professional liberal—, pots demanar la teva reunió personalitzada just a sota, o bé omplir el formulari de contacte.

Data de darrera revisió: novembre de 2025