El nou Reglament d’Immigració d’Andorra: canvis clau i impacte pràctic per residents i empreses

Temps de lectura: 6–8 minuts

El nou Reglament d’Immigració: què canvia realment i com afectarà empresaris, professionals i famílies

La reforma del Reglament del Servei d’Immigració no introdueix un canvi estructural, però sí una transformació silenciosa que afectarà la manera com es tramiten i s’avaluen les autoritzacions al país. No es tracta d’un nou model, sinó d’una reinterpretació de l’existent: més control, més precisió i menys marge per a situacions poc clares.

Aquesta és, en essència, la novetat, i on radica el principal canvi i rellevància. De fet, és una tendència que s'ha anat consolidant en els darrers anys, tot en pro de tractar de que la immigració sigui cada vegada més qualificada i real.

➤ Si vols entendre millor el context general, pot ajudar-te l’article “La residència a Andorra el 2025: estabilitat actual i canvis en l’horitzó”, on s'apuntaven les tendències que ara estan tenint lloc.

🏠 Una especial atenció en l’allotjament i la residència efectiva

Ll’allotjament ha estat històricament un requisit imprescindible, però sovint tractat de manera formalista. L’entrada en vigor del nou reglament canvia aquesta inèrcia i dona a Immigració un espai més ampli per comprovar si la persona resideix realment al país. Ja no n’hi ha prou amb un contracte de lloguer o un certificat de padró: l’Administració podrà demanar informació complementària sobre l’habitatge, la seva adequació i la situació de les persones que hi conviuen.

També es consolida l’obligació de comptar amb el ⚠️ consentiment del propietari quan el sol·licitant no és el titular del contracte, un element que fins ara havia generat criteris irregulars. El missatge és clar: la residència s’ha de poder acreditar amb coherència i traçabilitat.

➤ Per tenir una visió de conjunt de les diferents vies d’entrada al país, pot ser útil l’article “Tipus de residència a Andorra: totes les modalitats administratives”.

💶Mitjans econòmics: menys interpretació i més coherència

En certs tipus de residència, com el reagrupament familiar, acreditar que la persona reagrupant disposa dels mitjans suficients és crucial. Si bé els percentatges mínims de mitjans econòmics no són nousel reglament n’ordena la interpretació amb més claredat. Això significa que les famílies o reagrupants hauran de demostrar els ingressos amb una coherència global: no només importa la quantitat, sinó també la procedència, l’estabilitat i la vinculació real amb la persona que reagruparà o dependrà d’aquests recursos.

A la pràctica, els casos que anteriorment es movien en l’ambigüitat —com ingressos irregulars, aportacions familiars o situacions laborals poc consolidades— tindran menys marge per prosperar.

➤ Si et planteges reagrupar familiars, l’article “Reagrupament familiar a Andorra: com funciona i quins requisits econòmics s’exigeixen” ajuda a situar aquests requisits en el marc global.

🟢Residència + treball per compte propi: la direcció efectiva passa al centre

Les autoritzacions basades en inversió estrangera, comunment conegudes com a compre propi, i que fins ara representanven el gruix de la immigració qualificada, reben una atenció especial. El reglament no modifica la filosofia de l’article 16 bis, però reforça l’exigència que la persona sol·licitant participi activament en la direcció de la societat.

Això significa que, si l’administrador no té funcions reals, la societat no té activitat o el projecte empresarial purament formal tindran ara més dificultats per justificar una sol·licitud amb garanties, o podria ser una causa de denegació.

Aquest criteri, que ja s’aplicava en la pràctica, ara compta amb suport normatiu explícit. Igualment, la reserva de plaça queda sotmesa a un termini estricte: si en sis mesos no es completa la documentació, el procediment caduca sense opcions de flexibilitat implícita. És un sistema més net, però també més exigent.

➤ Per aprofundir-hi, pot ser útil l’article “Residència per compte propi a Andorra: requisits, avantatges i fiscalitat real”.

🔁 Renovacions: un control més profund de l’activitat i de la presència al país

La renovació d’una autorització, que fins ara tenia un caràcter més administratiu que d'altres, és més exigent: Immigració podrà contrastar mensualment els punts CASS, verificar la coherència entre categoria professional i salari, i demanar justificants d’absències prolongades del país.

➤ En aquest sentit, l’article “La CASS a Andorra: cotitzacions, cobertura i claus per al 2025” permet entendre millor la relació entre autoritzacions i cotitzacions.

La idea central és doble:

• assegurar que el resident viu realment a Andorra i
• que l’activitat o situació personal que va justificar el permís segueix essent vigent. Les situacions d’activitat mínima, contractes simbòlics o estades prolongades fora del país ho tindran ara més difícil de passar el filtre.

➤ Igualment, “El català a Andorra: requisit lingüístic i impacte en la immigració i renovació de permisos” explica un altre element clau en moltes renovacions, sobre les que fins ara no estan revent una atenció especial.

🔶Regularitzacions: un camí que es fa més estret

Els permisos caducats sempre han estat un terreny sensible, però ara el reglament el delimita amb més claredat. No n’hi haurà prou amb aportar una justificació puntual: caldrà demostrar una continuïtat real de residència i activitat.

El Servei podrà analitzar el padró en el comú, entrades i sortides, consums elèctrics, cotitzacions i en general tota la informació que acrediti que la persona no ha perdut el vincle amb Andorra.

A la pràctica, això vol dir que molts casos que abans podien reconduir-se amb certa flexibilitat ara requeriran arguments jurídics molt més sòlids i una preparació molt més exhaustiva del dossier.

Cal doncs evitar en qualsevol cas aquestes situacions en la mesura del possible, i per suposat, estar ben preparat.

Treballs de curta durada: menys informalitat i més traçabilitat

Les entrades de tècnics o personal d’empreses estrangeres han estat un mecanisme útil per a molts sectors, però sovint amb poca homogeneïtat documental. El nou reglament ho ordena i ho endureix: caldrà acreditar de manera clara la relació laboral amb l’empresa d’origen, disposar de cobertura sanitària completa i justificar la temporalitat de l’activitat.

Això afectarà de manera especial els sectors que depenen de serveis externs puntuals i que, fins ara, operaven amb procediments més senzills o amb documentacions poc estandarditzades.

➤ Per entendre com aquests moviments encaixen amb altres reformes recents, pot ser d’interès l’article “Canvis en el Reglament de l’IRNR per als treballadors temporers: què ha canviat realment?”.

Una norma que no canvia el sistema, però sí la manera de treballar-lo

El nou reglament no introdueix nous tipus de residència ni modifica els criteris de fons. El que fa és consolidar una tendència que el Servei d’Immigració ja havia iniciat: demanar més documentació, analitzar-la amb més detall i assegurar que la residència a Andorra respon a una realitat efectiva, no només formal.

Per a empreses, professionals i famílies, això es tradueix en la necessitat de preparar millor els expedients, revisar la coherència de la informació aportada i anticipar possibles requeriments. Els casos sòlids continuaran sent sòlids. Els que abans entraven “pelats” de requisits, ara ho tindran més difícil.

El país no ha canviat les regles, però sí la manera d’aplicar-les.
I això, en l’àmbit de la immigració, ho canvia gairebé tot.

💬 Tens dubtes i vols contrastar el teu cas amb criteri?

Si creus que et podem ajudar, o vols que revisem la teva situació amb detall, ens pots contactar aquí.
Si prefereixes reservar una sessió professional, trobaràs l’opció just a sota de l’article.

Última revisió: desembre de 2025