El Sistema d’Entrades i Sortides (EES): control europeu de l’espai Schengen i l’impacte en Andorra

Temps de lectura: 9 minuts

👤 L’espai Schengen i la lliure circulació de persones

L’espai Schengen és un dels pilars fonamentals de la integració europea.
Va néixer amb l’Acord de Schengen de 1985 i el seu Conveni d’aplicació de 1990, amb l’objectiu de permetre la lliure circulació de persones dins d’una àrea comuna sense controls fronterers interns.

Des de llavors, Schengen ha evolucionat cap a un espai de mobilitat compartida on els controls només s’exerceixen a les fronteres externes.
A diferència de la Unió Europea, Schengen no regula mercaderies ni capitals, sinó exclusivament el moviment de persones i la cooperació policial associada.

Hi ha tres categories d’Estats:

• Països de la UE que són Schengen, com Espanya, França, Itàlia o Alemanya.
• Països de la UE que no ho són, com Irlanda o Xipre.
• Països no membres de la UE que sí són Schengen, com Noruega, Suïssa, Islàndia o Liechtenstein.

En síntesi, la Unió Europea legisla sobre política i economia, mentre que l’espai Schengen coordina la mobilitat humana i la seguretat comuna.

⚖️ El Reglament (UE) 2017/2226 i la creació del Sistema EES

El Reglament (UE) 2017/2226, aprovat el 30 de novembre de 2017, crea el Sistema d’Entrades i Sortides (EES), un mecanisme europeu que substitueix el segell manual dels passaports per un registre electrònic automatitzat.

L’EES s’aplicarà a tots els nacionals de tercers països (és a dir, persones que no tenen nacionalitat d’un Estat Schengen) i permetrà:

• Registrar data, hora i lloc d’entrada i sortida.
• Incorporar dades biomètriques (empremtes i imatge facial).
• Calcular automàticament la durada d’estada autoritzada (90 dies dins de 180).
• Detectar automàticament estades excedides.

Aquest sistema és gestionat per l’agència eu-LISA, responsable també d’altres grans bases de dades europees com el VIS (Sistema d’Informació de Visats) o l’Eurodac.

L’objectiu és doble: garantir la seguretat comuna i agilitzar el trànsit legal de persones a les fronteres externes.

🌍 Àmbit d’aplicació: només a les fronteres externes de Schengen

Tot i ser una norma europea, l’EES no s’aplica a tota la UE, sinó únicament a les fronteres externes dels Estats que formen part de Schengen.
Això significa que:

• ✅Les fronteres externes (com Espanya–Marroc o França–Andorra) sí que hi estan subjectes, aixi com aquells paísos Schengen que no son de la UE (Suïssa, Noruega).
• ❌ Les fronteres internes (com França–Espanya) no estan sotmeses a control EES.
• ❌ Els països de la UE que no són Schengen (Irlanda, Xipre) no apliquen el sistema.

Així, l’EES és una iniciativa de Schengen, no de la Unió Europea en el seu conjunt, tot i que la Comissió Europea en coordina la implementació.

🎯 Objectius principals del sistema

El Sistema d’Entrades i Sortides respon a tres finalitats principals:

1️⃣ Reforçar la seguretat comuna.
Mitjançant un registre digital i biomètric únic per a tots els Estats Schengen, permet identificar estades irregulars i prevenir delictes transfronterers.

2️⃣Agilitzar els tràmits fronterers.
El nou sistema substitueix els antics segells manuals per un escaneig ràpid del passaport i les dades biomètriques, reduint el temps d’espera i evitant errors humans.

3️⃣Millorar la cooperació policial i antiterrorista.
Les autoritats nacionals i Europol podran accedir al registre per a finalitats de seguretat, dins d’un marc jurídic comú.

📅 Estat d’implementació i calendari previst

Encara que l’EES va ser aprovat el 2017, el seu desplegament tècnic s’ha endarrerit.

La interconnexió entre sistemes nacionals, la infraestructura biomètrica i la formació d’agents fronterers han requerit més temps del previst.

Segons la Decisió (UE) 2025/1544, el sistema entrarà en funcionament el 12 d’octubre de 2025 i assolirà plena operativitat a la primavera de 2026.

Mentrestant, tots els Estats Schengen estan completant les proves de compatibilitat amb el registre central europeu.

🇦🇩 El cas d’Andorra: una singularitat europea

Andorra no forma part ni de la UE ni de Schengen, però està situada entre dos països plenament integrats a l’espai Schengen: Espanya i França.
Aquesta circumstància converteix les seves fronteres en punts de pas inevitables entre l’espai europeu i un territori tercer.

🤝 Els acords que regulen la relació

Les relacions entre Andorra, Espanya i França es basen en:

• El Tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació (1993), que reconeix la sobirania andorrana i estableix la col·laboració institucional.
• Els convenis trilaterals del 4 de desembre de 2000 (en vigor des del 2003), que regulen l’entrada, la residència i l’establiment dels nacionals d’aquests tres països, així com el règim aplicable als nacionals de tercers Estats.

Gràcies a aquests acords, els andorrans poden residir i establir-se a Espanya i França amb un règim assimilable al de Schengen, i els espanyols i francesos poden entrar a Andorra sense visat.

En conseqüència, el Principat manté una relació de lliure mobilitat pràctica amb els seus veïns, tot i no participar formalment a Schengen.

🌐 Entrar i sortir de Schengen a través d’Andorra

Per a la Unió Europea, els passos fronterers d’Andorra —la Farga de Moles i el Pas de la Casa— són considerats fronteres externes de Schengen.

Això vol dir que el sistema EES s’activarà tant per les entrades com per les sortides que facin els nacionals de tercers països a través d’aquests punts.

Quan una persona d’un país no Schengen entra a Andorra des d’Espanya o França, el sistema registra una sortida de l’espai Schengen.
Quan torna a Espanya o França, registra una nova entrada.
Això permet calcular de manera automàtica la seva estada total dins Schengen (90/180 dies) i controlar-ne la regularitat.

A efectes pràctics:

• Els ciutadans andorrans, espanyols o francesos no quedaran registrats.
• Els residents a Andorra amb passaport Schengen (italià, alemany, portuguès, etc.) tampoc.
• En canvi, els residents no europeus (russos, xinesos, Argelins) o els turistes extracomunitaris (japonesos, americans) sí que seran enregistrats cada vegada que entrin o surtin d’Andorra.

Aquest sistema pot semblar redundant, ja que ningú pot entrar a Andorra sense haver passat abans pel control Schengen, però jurídicament té sentit:
el registre d’entrada i sortida no és andorrà, sinó europeu, i serveix per al còmput de l’estada dins Schengen, no dins Andorra.

🏛️ Competència i efectes pràctics per a Andorra

Les fronteres externes de Schengen són competència exclusiva de la Unió Europea. Això implica que:

• Espanya i França no poden modificar unilateralment el funcionament de l’EES.
• Els acords bilaterals amb Andorra s’han de mantenir compatibles amb el dret europeu.
• La UE no pot revocar-los, però sí condicionar-ne l’aplicació per garantir que els controls compleixin els estàndards comuns.

Per tant, l’impacte per a Andorra és indirecte però inevitable: el país no gestiona ni controla el sistema, però tots els seus moviments internacionals passen per fronteres europees on el sistema opera.

Conclusió

El Sistema d’Entrades i Sortides (EES), creat pel Reglament (UE) 2017/2226, representa un pas decisiu cap a la gestió digital i unificada de la mobilitat dins l’espai Schengen.

Aplicable exclusivament a les fronteres externes, permet registrar electrònicament les entrades i sortides de nacionals de tercers països, calcular la durada de les seves estades i reforçar la seguretat comuna.

La seva implementació, prevista entre el 2025 i el 2026, reforçarà la capacitat de la Unió Europea per controlar els fluxos migratoris i garantir un marc homogeni de seguretat.

Tot i que Andorra no forma part de Schengen, la seva ubicació geogràfica —envoltada per Espanya i França— fa que qualsevol canvi en el règim europeu tingui un impacte directe sobre la seva mobilitat exterior.

Per a la Unió Europea, l’EES és una eina de control i prevenció; per a Andorra, una conseqüència indirecta d’un entorn jurídic que no pot ignorar.

Els convenis trilaterals de 2000 asseguren, tanmateix, que els andorrans, espanyols i francesos continuïn beneficiant-se d’una lliure circulació i establiment pràctics entre territoris, preservant l’equilibri entre sobirania nacional i cooperació amb l’espai Schengen, mentre els nacionals de paísos tercers a l'espai shengen, quedaran més controlats.

Si vols entendre com pot afectar-te l’EES segons la teva nacionalitat, el teu estatus de residència o el teu projecte personal o empresarial, pots demanar la teva reunió personalitzada just a sota, o bé omplir el formulari de contacte.

Data d’última revisió: Octubre 2025