Conflictes de residència fiscal: quan dos països et consideren resident alhora

Temps de lectura: 10 minuts

🏁 Quan dues jurisdiccions reclamen el mateix contribuent

En un món cada cop més global, és habitual viure, treballar o invertir entre diferents països. Però què passa quan dues jurisdiccions consideren la mateixa persona com a resident fiscal alhora?

Aquesta situació, coneguda com a conflicte de residència fiscal, pot comportar la doble imposició de la renda i, en conseqüència, greus complicacions administratives i econòmiques.
Per resoldre-ho, els convenis per evitar la doble imposició (CDI) estableixen criteris precisos que determinen quin país té dret a considerar una persona resident a efectes fiscals.

🏠 Com es determina la residència fiscal segons cada país

Cada Estat defineix la seva pròpia noció de “residència fiscal” dins la seva llei de l’impost sobre la renda. Quan s’acompleixen els criteris de més d’un país, sorgeix el conflicte.

A continuació, s'analitzen els crteris de residència dels paísos més habituals per les persones amb interessos a Andorra.

🇦🇩 Andorra

Segons l’article 8 de la Llei 5/2014, de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), és resident fiscal qui:

• Romangui més de 183 dies durant l’any natural al Principat, o
• Tingui a Andorra el centre o la base de les seves activitats econòmiques o interessos vitals.

Aquests criteris coincideixen amb els desenvolupats a Residència fiscal a Andorra: requisits i implicacions.

🇪🇸 Espanya

L’article 9 de la Llei 35/2006, de l’IRPF espanyol, estableix:

• Residència quan es romangui més de 183 dies a l’any en territori espanyol, o
• Quan s’hi tingui el nucli principal o base de les activitats o interessos econòmics.

A més, es presumeix la residència si el cònjuge o fills menors viuen habitualment a Espanya.

🇫🇷 França

L’article 4 B del Code général des impôts defineix quatre criteris alternatius:

• Domicili o residència principal a França.
• Activitat professional principal exercida a França.
• Centre dels interessos econòmics situat a França.
• Residència del cònjuge o família dependent al país.

En la pràctica, aquests criteris similars expliquen per què molts contribuents transfronterers —sobretot entre Andorra, Espanya i França— poden quedar atrapats en situacions de doble residència aparent.

🌍 La importància dels convenis de doble imposició

Tal i com ha sigut apuntat, els CDI són instruments essencials per evitar la doble imposició i donar seguretat jurídica als inversors. A continuació, es mostra la situació dels paísos més rellevants respecte a Andorra:

• Espanya supera els 150 convenis en vigor.
• França té una xarxa similar amb la majoria de països de la UE i l’OCDE.
• Andorra, tot i la seva mida, ja en té prop de vint, inclosos els d’Espanya (2016) i França (2015), especialment rellevants per la seva proximitat geogràfica i econòmica.

➤ La llista de convenis es desenvolupa amb detall a Els convenis per evitar la doble imposició

A més de prevenir la doble imposició, aquests convenis:

• Milloren la mobilitat internacional.
• Protegeixen inversions estrangeres.
• Redueixen retencions sobre dividends, interessos i royalties, el que augmenta el interès econòmics mutuu.

➤ Si vols tenir més informació sobre com funcionen els convenis en particular entre aquests paísos, hi pots aprofundir-hi a El Conveni entre França i Andorra així com a El conveni entre Espanya i Andorra

🎾 Les “tie-break rules”: una partida de tennis fiscal

Quan dues jurisdiccions, aplicant les seves normes internes, consideren la mateixa persona com a resident de manera simultània, s’activa el mecanisme de desempat internacional dels CDI bilaterals.

En la majoria de casos, es troba recollit a l’article 4 del conveni i segueix una seqüència de comprovacions (Model OCDE, art. 4.2):

• Habitatge permanent: es considera resident del país on disposa d’habitatge permanent.
• Centre d’interessos vitals: si en té a tots dos, es determina on té la família, l’activitat o les relacions econòmiques més estretes.
• Residència habitual: si no es pot determinar l’anterior, es mira on passa més temps efectivament.
• Nacionalitat: si resideix habitualment a tots dos països, preval la nacionalitat.
• Acord mutu: si encara hi ha dubte, les autoritats competents decideixen per via administrativa o diplomàtica.

Aquest sistema assegura que, quan hi ha CDI, una persona només pot tenir una residència fiscal a efectes internacionals.

⚠️ I si no hi ha conveni de doble imposició?

Sense CDI, el risc de doble imposició és real. Cada Estat pot reclamar impostos sobre la renda mundial del mateix contribuent.

En aquests casos:

• Cada país pot aplicar retencions o gravàmens totals sobre rendes obtingudes al seu territori, com si la persona fos resident.
• Tot i així, el contribuent podrà de deduir els impostos pagats a l’estranger segons el que permeti la seva llei interna. A la pràctica, això sol implicar tributar pel règim menys favorable de tots dos països, sense procediment amistós ni mecanismes de cooperació.

🧭 Es pot evitar la doble tributació si no hi ha CDI?

En aquests casos, la única opció passa per no tenir la consideració de resident fiscal als dos paísos de manera simultània. De ser possible, caldria:

• Comprovar si un dels països pot conconsidera el contribuent no resident i aplicar la normativa corresponent.
• Verificar si la llei interna permet deduir impostos pagats a l’estranger (habitualment, és el cas)
• Revisar si hi ha acords d’intercanvi d’informació fiscal (TIEA), útils per evitar sancions i regularitzar la situació.

💡 Consells pràctics per evitar conflictes

Degut al fet que la normativa fiscal no és simètrica entre paísos tot i els esforços de harmonització d'organismes com la OCDE, és necessàri realitzar una bona planificació, tant de sortida com d'arribada.

Comptar amb un bon assessor és essencial, encara que alguns dels punts més rellevants a considerar son els següents:

• On s'ubica el centre d’interessos vitals abans de moure la residència fiscal.
• Mantenir documentació sobre dies d’estada, i disposar de la informació clara sobrehabitatges i vincles econòmics.
• Analitzar tant la normativa local d'ambdós paisos (tant la del IRPF com la de no residents), i analitzar l'existència de CDI si n'hi hagués.
• Davant casos complexos, demanar una resolució vinculant o inicia un procediment amistós (MAP) de determinació de residència.

També pots llegir Fiscalitat a Andorra: estructura i impostos principals per entendre com tributen les rendes segons el tipus i origen.

📞 Necessites ajuda per determinar la teva residència fiscal?

A ELYSIUM Consulting analitzem la teva situació personal i t’ajudem a evitar la doble imposició entre Andorra, Espanya i França.

Contacta’ns a i pren decisions amb seguretat jurídica.

Data darrera revisió: Novembre 2025