Com valorar un negoci o unes participacions: claus per fixar un preu just en compravendes, aportacions societàries i reestructuracions empresarials

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Quan el valor d’un negoci és més que un número

Determinar quant val realment un negoci no és un exercici purament comptable. És un procés en què conflueixen interessos oposats, expectatives, riscos, emocions i, sobretot, asimetries d’informació. El venedor tendeix —de manera natural— a buscar el màxim preu possible; el comprador, a pagar el mínim. Tots dos acostumen a creure que tenen motius legítims per defensar la seva posició.

Tanmateix, el valor real no sorgeix d’aquesta tensió, sinó d’un anàlisi tècnic que converteix dades disperses en informació útil. Una valoració professional no fixa un número màgic: defineix un rang raonable que serveix com a brúixola per negociar amb criteri, evitar errors costosos i prendre decisions ben fonamentades.

En compravendes, aportacions no dineràries o reestructuracions societàries, la funció de l’assessor és essencial: introdueix objectivitat on sovint només hi ha percepcions i intuïcions.

➤ Per contextualitzar millor la naturalesa de les estructures empresarials, recomanem l’article Aspectes clau abans de constituir una societat

💡 Valorar una empresa no és posar un número, sinó definir un rang raonable

A la pràctica, una empresa no té un únic valor, sinó un rang de valoració basat en mètodes objectius i criteri prudent. Dins d’aquest rang és on es negocia el preu final, influït per elements com:

• estabilitat del negoci,
• qualitat de l’equip,
• dependència del fundador,
• risc sectorial,
• potencial real de creixement.

El venedor sovint sobrevalora la fortalesa del negoci.
El comprador tendeix a maximitzar els riscos potencials.

Aquí és on el valorador actua com a moderador d’expectatives: tradueix la realitat econòmica en un rang defensable, redueix tensions i ajuda a evitar decisions precipitades.

📊 Mètodes de valoració: del valor patrimonial al valor en funcionament

Una valoració professional combina diversos mètodes. Cap és perfecte; tots aporten una peça del trencaclosques.

📌 Valor patrimonial ajustat

Especialment útil en:

• empreses amb immobilitzat rellevant,
• negocis en fase de liquidació,
• operacions on el pes principal recau en els actius.

Però és insuficient quan el valor depèn de l’activitat, l’equip o la reputació.

📌 Valoració per múltiples (EBITDA)

Mètode àmpliament utilitzat en compravendes ràpides:

• s’estima un EBITDA normalitzat,
• s’hi aplica un múltiple de sector ajustat al risc.

Avantatge: simplicitat.
Risc: pot inflar expectatives si s’ignoren elements estructurals.

📌 Descompte de fluxos de caixa (DFC)

El mètode més complet per a negocis estables:

• projecta fluxos futurs,
• ajusta riscos,
• actualitza segons una taxa coherent.

Permet avaluar sostenibilitat i dependències, però exigeix prudència i experiència.

📌 Goodwill o fons de comerç

Inclou intangibles com:

• reputació,
• cartera de clients,
• know-how,
• estabilitat de l’equip.

En reorganitzacions i aportacions, pot representar una part molt important del valor real.

A la pràctica, el valor final sorgeix de combinar i ponderar diversos mètodes.

És essencial que la comptabilitat reflecteixi fidelment la realitat econòmica. Una valoració sempre parteix d’aquesta base: si la informació comptable presenta desviacions, la valoració també en presentarà. Aquest aspecte és especialment delicat en jurisdiccions on la professió de comptable no està estrictament regulada.

En aquest sentit, pot ser útil consultar l’article L’expert comptable a Andorra: marc legal, funcions i com escollir un professional fiable , que explica per què la qualitat comptable és determinant en qualsevol procés de valoració.

De la mateixa manera, els articles La comptabilitat a Andorra: origen i estructura del PGC i L’amortització comptable a Andorra: criteris i aplicació permeten ampliar la perspectiva i entendre els fonaments tècnics sobre els quals es construeixen les valoracions.

🌍 Context internacional: com es valoren les empreses a Espanya, França i Bèlgica

Les metodologies són similars en essència, però cada país té matisos propis.

📌 Enfoc espanyol i andorrà

Molt alineat amb l’estàndard internacional:

• valor patrimonial ajustat,
• múltiples sobre EBITDA,
• DFC,
• anàlisi del fundador i de l’equip.

En negocis molt dependents del titular, la seva absència pot reduir notablement el valor.

📌 Enfoc francès i belga

Tradicionalment més prudent:

• décote fiscal sobre actius,
• goodwill basat en superbeneficis,
• mètodes mixtos patrimoni–rendiment,
• anàlisi del retorn ajustat al risc.

📌 Conclusions comparatives

Tots els sistemes coincideixen que:

• la valoració no és una xifra tancada,
• és un rang condicionat al risc,
• exigeix neutralitat, prudència i rigor.

Quan una societat opera en diverses jurisdiccions, cal incorporar-hi elements addicionals: criteris comptables diferents, contingències territorials, canvis normatius previstos, etc.

🧾 Due diligence: on es decideix el preu real, no el teòric

La valoració és teoria.
La due diligence és realitat.

Permet verificar si allò reflectit a la comptabilitat coincideix amb la situació real i el comportament del negoci.

Normalment revisa:

• estats financers,
• contractes clau,
• litigis i contingències,
• riscos fiscals,
• política i estructura de personal,
• dependències crítiques,
• llicències i permisos,
• retribucions de fundadors, directius i socis.

➤ Per aprofundir en retribucions, recomanem l’article Com retribuir socis i administradors de manera legal i eficient

Una due diligence pot:

• reduir el preu entre un 10 % i un 40 %,
• o justificar-ne un de superior si hi ha sinergies o intangibles no comptabilitzats (com una marca pròpia creada i no adquirida).

➤ Per més informació: Due diligence: què és i com afecta el preu de compravenda

🔄 Aportacions de participacions i reestructuracions: quan la valoració és indispensable

La valoració és essencial en:

• aportacions no dineràries,
• creació de holdings,
• reorganitzacions internes,
• fusions i escissions,
• transmissions entre socis o familiars.

En aquestes operacions:

• no es negocia un preu, sinó que es garanteix equitat,
• cal màxima prudència,
• s’han de respectar criteris mercantils i fiscals.

A Andorra, aquestes operacions es regeixen per la Llei 17/2017 sobre les reorganitzacions empresarials, que estableix un marc clar i prudent per a aquest tipus d’estructuracions.

A la pràctica, la majoria d’aquestes operacions impliquen l’ús de societats holding, que són les entitats que reben les accions o participacions en aportacions i reorganitzacions. Per aquest motiu, l’article Les societats holding a Andorra. és especialment útil per comprendre la seva funció i estructura.

➤ Per conèixer de manera ordenada els passos necessaris per constituir-les, recomanem l’article Constituir una societat a Andorra.
➤ I per entendre’n el règim fiscal i les implicacions pràctiques, l’article L’impost de societats a Andorra. és una lectura imprescindible.

🤝 Negociar el preu: com transformar un rang tècnic en un acord viable

Els elements que més influeixen en la negociació inclouen:

• expectatives realistes,
• estructura del pagament (earn-outs, diferiments…),
• dependència del fundador o figures clau,
• estabilitat dels ingressos,
• sinergies del comprador,
• garanties,
• intangibles titularitat de la societat.

Un assessor experimentat:

• modera expectatives,
• tradueix riscos en ajustos,
• evita bloquejos,
• facilita acords sòlids i equilibrats.

La negociació no és un pols: és tècnica aplicada a interessos divergents. Un valorador amb visió transversal pot ajudar a apropar posicions i interpretar les diferències de manera comprensible per a totes les parts.

Conclusió

El valor d’un negoci mai no és un número aïllat. És el resultat de combinar anàlisi, prudència, anticipació de riscos i una comprensió profunda del model de negoci. També exigeix considerar les sensibilitats, el context personal i les expectatives de cada part, que sovint influeixen tant com les dades objectives.

És habitual que el venedor barregi valor econòmic i component emocional, i que el comprador projecti expectatives que poden ser massa optimistes —i portar-lo a sobrepagar— o massa conservadores —i allunyar-lo del rang raonable.

Una valoració neutral permet decidir amb criteri. Una due diligence sòlida evita sorpreses. I un assessor expert converteix una operació complexa en un procés segur, ordenat i basat en informació fiable.

📩 Si estàs pensant a comprar, vendre o aportar participacions d’una empresa, podem ajudar-te a valorar-la, revisar-ne la comptabilitat o fer una due diligence completa. Demana la teva reunió o contacta’ns a través del formulari.

Data darrera revisió: novembre 2025