Common Reporting Standard (CRS): l’estàndard global de transparència fiscal i el seu impacte a Andorra

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Introducció

Durant dècades, la confidencialitat bancària va ser un símbol de sobirania financera. Tanmateix, les crisis internacionals i la pressió del G20 van transformar aquella visió: la transparència fiscal es va convertir en un valor compartit.

El Common Reporting Standard (CRS) —també conegut com a estàndard d’intercanvi automàtic d’informació (AEOI)— és la resposta global a l’evasió fiscal transfronterera.

Dissenyat per l’OCDE l’any 2014, aquest sistema obliga les entitats financeres a comunicar dades sobre comptes de no residents a les autoritats tributàries, que posteriorment les intercanvien automàticament amb altres països.

➤ Per entendre com es va gestar l’harmonització fiscal europea i el seu impacte en la mobilitat empresarial, llegeix l’article Exit tax a la Unió Europea: claus fiscals del trasllat d’empreses i actius.

🧭 Origen i finalitat del CRS

El CRS va néixer arran d’una iniciativa del G20, aprovada per l’OCDE el juliol de 2014, inspirant-se en el model estatunidenc FATCA (Foreign Account Tax Compliance Act).

➤ Si vols conèixer amb detall com funciona el sistema estatunidenc i en què es diferencia del CRS, llegeix el nostre article FATCA: el model que va transformar la transparència fiscal global.

La Directiva 2014/107/UE (coneguda com a DAC2) va traslladar aquest estàndard al marc jurídic de la Unió Europea, obligant els estats membres a compartir informació fiscal de manera periòdica i automatitzada.

🎯 Objectius principals del CRS:

• Combatre l’evasió fiscal global i l’ús de paradisos fiscals.
• Reforçar la transparència i la cooperació internacional.
• Garantir una tributació més justa i reduir les asimetries entre països.

⚙️ Com funciona l’intercanvi automàtic d’informació (AEOI)

El mecanisme és senzill, però el seu impacte és profund:

• Identificació: les entitats financeres (bancs, asseguradores, fons d’inversió, etc.) identifiquen els titulars de comptes que no resideixen al país.
• Comunicació: transmeten les dades a l’autoritat fiscal nacional.
• Intercanvi: les autoritats nacionals comparteixen automàticament aquesta informació amb els països on aquestes persones o entitats són residents fiscals.

📊 Les dades intercanviades inclouen:

• Nom, adreça i NIF del titular.
• Número i tipus de compte.
• Saldo o valor dels actius financers.
• Rendes obtingudes: interessos, dividends, plusvàlues i reemborsaments.

⚠️ Important: el CRS es limita a compartir informació financera gestionada per entitats com bancs o asseguradores. No inclou dades fiscals generals, patrimonis empresarials, béns immobles ni informació personal aliena a les comptes financeres. L’intercanvi és anual i la confidencialitat està protegida per estrictes normes derivades de l’article 25 de la Directiva 2011/16/UE i de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

🌐 Abast global i adopció per països

El CRS ha estat adoptat per més de 100 jurisdiccions. La primera onada d’intercanvis va tenir lloc el 2017, i des d’aleshores la xarxa no ha deixat de créixer.

Entre els països participants hi trobem:

• Tots els estats membres de la Unió Europea.
• Països amb grans centres financers com Suïssa, Singapur, Emirats Àrabs Units, Hong Kong i Canadà.
• Estats insulars i territoris tradicionalment opacs que s’han adherit per evitar sancions o aïllament financer.

👉 Aquest sistema va eliminar la necessitat de sol·licituds bilaterals d’informació, substituint-les per un flux continu i estructurat de dades entre autoritats fiscals.

➤ Per a una visió més àmplia sobre l’evolució de la cooperació fiscal internacional, consulta Fiscalitat internacional i planificació patrimonial: com protegir la teva estructura legal.

⚠️ Jurisdiccions no adherides o amb cooperació limitada

Tot i que més d’un centenar de països apliquen el CRS, encara existeixen jurisdiccions no cooperadores o amb intercanvis restringits, com ara:

• Estats Units, que mantenen el seu propi sistema FATCA i no participen plenament en el CRS.
• Alguns territoris de l’Orient Mitjà i del Carib, on la implementació és parcial o merament formal.
• Jurisdiccions amb règims fiscals opacs que no garanteixen reciprocitat efectiva.

L’OCDE i la Unió Europea actualitzen periòdicament la llista de països i territoris no cooperadors, fet que pot afectar l’accés als mercats financers i el reconeixement internacional.

➤ Veure la llista completa de països no col·laboradors al següent enllaç.

🇪🇺 La UE i les directives DAC

La Unió Europea ha ampliat el marc inicial del CRS mitjançant diverses directives de cooperació administrativa (DAC):

• DAC2 (2014/107/UE): incorpora l’estàndard CRS de l’OCDE.
• DAC6 (2018/822/UE): obliga a declarar mecanismes de planificació fiscal potencialment agressius.
• DAC7 (2021/514/UE): estèn l’obligació d’informació a plataformes digitals i marketplaces.

Aquestes directives consoliden l’espai europeu com a referent mundial en transparència fiscal.

➤ Si t’interessa com la UE amplia cada any el seu marc fiscal comú, pots llegir L’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea: cap a una integració econòmica plena.

🇦🇩 Andorra i el CRS

Tot i no pertànyer a la Unió Europea, Andorra va adoptar el CRS com a part del seu compromís amb la transparència i l’homologació internacional.

📘 Base legal andorrana:

• Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.
• Decret del 3 d’octubre de 2018, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 19/2016.

Des del 2018, Andorra intercanvia informació amb la Unió Europea, Suïssa i més de 100 jurisdiccions, consolidant la seva reputació com a país cooperador i segur.

👉 Per als residents andorrans amb patrimoni internacional, el CRS significa transparència però també seguretat jurídica: la informació s’utilitza només amb finalitats fiscals i sota estricta confidencialitat.

➤ Per conèixer el marc tributari andorrà i el seu atractiu competitiu, consulta Fiscalitat a Andorra: marc general i avantatges competitives.

➤ I si estàs considerant traslladar-hi la teva residència, et recomanem Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges legals.

🔮 Reptes i perspectives futures

Malgrat que el CRS ha transformat el panorama global, encara afronta desafiaments:

• 🌐 Aplicació desigual: alguns països mantenen estàndards de diligència més laxos.
• 🔒 Privacitat i seguretat: les filtracions de dades continuen sent una preocupació.
• 🪙 Nous actius financers: les criptomonedes i estructures descentralitzades encara queden fora del radar.
• 💼 Evolució normativa: l’OCDE i la UE estudien ampliar l’estàndard als criptoactius i trust structures.

⚠️ El nou Crypto-Asset Reporting Framework (CARF), previst per integrar-se en el CRS, és un pas decisiu en aquesta direcció.

➤ Pots ampliar informació sobre la regulació dels criptoactius al nostre article Fiscalitat dels criptoactius a Andorra: cap a un marc regulat i segur.

Conclusió

El Common Reporting Standard simbolitza una nova era de transparència i cooperació internacional.
Més d’un centenar de països comparteixen cada any informació financera per reduir l’evasió fiscal i reforçar la integritat del sistema financer global.

➤ Veure la llista completa al següent enllaç de la pàgina de l’OCDE.

En aquest escenari, Andorra es consolida com un país fiable, alineat amb els estàndards de l’OCDE i la UE, capaç d’oferir un marc fiscal competitiu sense renunciar a la transparència.

👉 Tens actius o inversions internacionals?
A ELYSIUM Consulting t’ajudem a estructurar el teu patrimoni amb seguretat, complint amb la normativa internacional i mantenint la màxima discreció. Pots demanar la teva reunió o contactar-nos a través del nostre formulari.

Data darrera revisió: novembre 2025