Residència passiva a Andorra: evolució, requisits i canvis legislatius

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Origen i evolució històrica

La residència passiva a Andorra —oficialment denominada residència sense activitat lucrativa fins al 2025— és la modalitat més antiga de residència econòmica del país.

Va néixer amb la Llei qualificada d’immigració del 14 de maig de 2002 com una fórmula per atraure inversors, patrimonis i professionals jubilats que volguessin establir-se al Principat sense exercir-hi activitat laboral.

Inicialment, només calia acreditar ingressos suficients i una inversió mínima de 400.000 €, sense cap dipòsit específic. Amb el temps, el sistema es va perfeccionar per garantir transparència i control financer.

🏛️ Principals etapes normatives

1️⃣⚖️ Llei 27/2007 i Decret de 2008

A partir del 2008, la reforma de la Llei 27/2007 i el seu decret de desenvolupament introdueixen per primer cop l’obligació de dipositar 15.000 € a l’INAF (Institut Nacional Andorrà de Finances).

L’objectiu era consolidar la figura del resident econòmic i dotar el Govern d’un mecanisme de garantia de solvència.

2️⃣⚖️ Llei qualificada 9/2012, del 31 de maig

El 2012 marca una reforma profunda:

• Dipòsit obligatori: 50.000 € + 10.000 € per persona a càrrec.
• Inversió mínima: 400.000 € en actius andorrans (immobles, participacions, bons, dipòsits).
• Estada mínima: 90 dies anuals durant un període de 365 díes.

Des d’aleshores, la residència passiva es consolida com un règim exclusiu per perfils d’alt patrimoni amb interessos reals al país.

3️⃣⚖️ Texts refosos de 2017 i 2019

Tot i no introduir canvis substancials, aquests textos consoliden l’estructura legal del 2012 i mantenen l’INAF com a entitat gestora.

També es fixen criteris sobre persones a càrrec, habitatge i assegurança mèdica obligatòria.

4️⃣⚖️ Llei 10/2018 i Llei 42/2022

Tot i centrar-se en altres categories (com la residència per compte propi o els nòmades digitals), aquestes normes preparen el terreny per a una futura harmonització dels requisits econòmics.

5️⃣⚖️ Llei 3/2024 i Decret 76/2024

El Decret 76/2024, del 10 de juliol, eleva la inversió mínima de 400.000 € a 600.000 €, adaptant-la a la realitat immobiliària.
A més, amplia els actius admissibles:

• Immobles al Principat.
• Dipòsits bancaris o bons sobirans.
• Participacions en societats andorranes o vehicles d’inversió col·lectiva.

6️⃣⚖️ Llei 5/2025, del 6 de març (Llei Òmnibus)

La Llei Òmnibus 5/2025 (Si vols saber més, pots llegir l'article sobre La llei omnbibus) consolida i modernitza el règim:

• Manté el dipòsit de 50.000 €, augmentant a 12.000 € per persona a càrrec.
• Transfereix la gestió del dipòsit de l’INAF a l’AFA (Autoritat Financera Andorrana).
• Substitueix el nom “sense activitat lucrativa” per residència passiva.
• Unifica procediments i permet ajustos futurs per decret.

💶 Requisits actuals (2025)

Per obtenir o renovar la residència passiva a Andorra cal acreditar:

• Dipòsit: 50.000 € al compte de garantia de l’AFA.
• Persones a càrrec: 12.000 € addicionals per cadascuna (cònjuge, descendents o ascendents).
• Inversió mínima: 600.000 € en actius andorrans.
• Estada efectiva: mínim 90 dies anuals.
• Assegurança mèdica i habitatge adequat.
• Absència d’antecedents penals i solvència demostrada.

El dipòsit és no remunerat i retornable en finalitzar la residència, sempre que el titular estigui al corrent d’obligacions fiscals i socials.

➤ Si vols saber més sobre com funciona el dipòsit de garantia i la seva gestió per part de l’AFA, pots consultar El dipòsit de residència a Andorra: origen, evolució i règims aplicables.

🧭 Utilitat i avantatges

Aquesta autorització és especialment indicada per a persones que volen:

• Beneficiar-se d’una fiscalitat màxima del 10 %, en cas de tenir la consideració de resident fiscal.
• Mantenir llibertat geogràfica i gestió patrimonial flexible.
• Gaudir d’un entorn segur i estable dins d’Europa.
• Accedir a serveis bancaris i sanitaris de qualitat.

A diferència d’altres règims europeus, Andorra exigeix una vinculació econòmica real, no només formal, fet que reforça la seva credibilitat davant organismes internacionals.

Aixi mateix,per tenir clara la diferència entre la residencia passiva, que és un permis de residència administratiu, i la residència fiscal, recomanem llegir l'article Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals.

🧩 Comparació amb altres residències

• Residència per compte propi: exigeix també un dipòsit de 50.000 €, però vinculat a una activitat econòmica real.

➤ Per saber més al respecte de la residència per compte propi, pots consultar l'article Residència per compte propi a Andorra.

• Residència per compte d’altri: no requereix dipòsit, ja que la solvència deriva del contracte laboral i de les cotitzacions a la CASS.
• Residència temporal o fronterera: tampoc comporta dipòsit.

➤ Per disposar de més iunformació sobre els tipos de residència, pots llegir l’article Tipus de residència a Andorra: activa, passiva i fiscal.

Conclusió

La residència passiva andorrana és avui una de les vies més consolidades i exclusives per establir-se al Principat

Des del 2002 fins a la Llei Òmnibus de 2025, el règim ha passat de 400.000 € inical als 600.000 € d’inversió mínima actuals, i el dipòsit de 15.000 € a 50.000 €, reforçant la solvència i la reputació internacional d’Andorra. Això provoca que el perfil d'arribada sigui cada vegada més qualificat.

👉 Si vols saber si compleixes els requisits per sol·licitar la residència passiva o planificar la teva instal·lació, pots demanar la teva reunió personalitzada just a sota o omplir el formulari de contacte.

Data de darrera revisió: novembre 2025