El dipòsit de residència a Andorra: origen, evolució i règims aplicables

Temps de lectura: 9 minuts

🏁 Context i finalitat del dipòsit de residència

El dipòsit de garantia és un mecanisme que el Govern d’Andorra utilitza per assegurar la solvència econòmica dels residents no assalariats i, alhora, reforçar el control financer i la prevenció de riscos.

Va ser introduït per primera vegada amb la Llei 27/2007, de modificació de la Llei qualificada d’immigració de 2002, i s’aplicava inicialment només als residents sense activitat lucrativa (residència passiva).

El primer import concret es va fixar mitjançant Decret del 2008, establint una garantia de 15.000 €, dipositats a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).

A partir d’aquell moment, el sistema s’ha anat adaptant a les noves categories de residència amb un doble objectiu:

• garantir que els residents econòmics disposen de recursos propis;
• i adaptar el règim andorrà als estàndards internacionals de transparència i supervisió financera.

➤ Per entendre millor el marc general, pots llegir l’article Fiscalitat a Andorra: estructura, tipus impositius i avantatges reals.

Aquest procés d’adaptació també respon a la política d’obertura econòmica impulsada per Andorra durant la darrera dècada, especialment després de la signatura dels convenis per evitar la doble imposició i l’adhesió a estàndards internacionals de compliment.

➤ Pots ampliar aquesta qüestió a l’article Els convenis de doble imposició (CDI) a Andorra.

🟡 Residència passiva (sense activitat lucrativa)

La residència sense activitat lucrativa —coneguda com residència passiva— ha estat la primera i més antiga modalitat amb dipòsit obligatori.

⚖️ Evolució normativa

• 2008 → Decret de desenvolupament de la Llei 27/2007: s’introdueix l’obligació de dipositar 15.000 € a l’INAF.
• 2012 → Llei qualificada 9/2012, de 31 de maig, eleva el dipòsit a 50.000 € + 10.000 € per cada persona a càrrec, mantenint la gestió a l’INAF.
• 2017 i 2019 → Textos refosos de la Llei qualificada d’immigració, que confirmen els imports i el règim existent.
• 2025 → Llei 5/2025, de 6 de març (“Llei Òmnibus”), que manté el dipòsit de 50.000 € per al titular i l’augmenta a 12.000 € per cada persona a càrrec, traslladant la gestió a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).

“Les quantitats dipositades a l’INAF o a l’AFA en concepte de garantia no generen interessos i són retornables en cas de baixa o extinció de la residència.”
(Art. 39, Llei 5/2025 de mesures per a la competitivitat i la simplificació administrativa)

💡 Altres requisits destacats

A més del dipòsit econòmic, la residència passiva exigeix altres condicions que acrediten el compromís real del resident amb el país i la seva estabilitat financera:

• Inversió mínima en actius andorrans: 600.000 €, segons Decret 76/2024, de 27 de setembre.
• Estada efectiva mínima: 90 dies anuals al Principat.
• Dipòsit no remunerat i retornable quan s’extingeix la residència.

➤ Per conèixer tots els detalls, pots llegir Residència passiva a Andorra: requisits, avantatges i responsabilitats.

🟢 Residència i treball per compte propi

La residència i treball per compte propi va ser creada com a tal per la Llei 9/2012, però durant els primers anys no exigia cap dipòsit. Els sol·licitants només havien d’acreditar participació societària (mínim 20 %) i activitat efectiva al país.

⚖️ Evolució normativa

• 2012 → Arts. 34–38 de la Llei 9/2012: es crea la figura sense dipòsit.
• 2018 → Llei 10/2018, de 17 de maig, introdueix per primera vegada un dipòsit obligatori de 15.000 € davant l’INAF.

“Fer efectiu i dipositar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances l’import de quinze mil euros (15.000 €) no remunerats…”
(art. 38 ter, Llei 10/2018)

• 2022 → Llei 42/2022, de 1 de desembre, de l’economia digital, l’emprenedoria i la innovació, manté el dipòsit però permet exempcions per a projectes innovadors.
• 2023 → entra en vigor el nou import de 50.000 €, ara gestionat per l’AFA.
• 2025 → Llei 5/2025 (“Llei Òmnibus”) consolida definitivament el règim i manté la competència de l’AFA.

💡 Característiques del dipòsit

El règim aplicable a la residència per compte propi manté un enfocament molt similar al de la residència passiva, tot i que vinculat a l’activitat empresarial o professional del titular. En aquest sentit, cal destacar que:

• El dipòsit és obligatori, no remunerat i retornable quan s’anul·la o caduca la residència..
• Té com a finalitat garantir la solvència econòmica i el compromís amb l’activitat desenvolupada al país.
• No substitueix l’obligació de mantenir la participació mínima ni l’activitat efectiva.

➤ Pots ampliar aquesta informació a l’article Residència i treball per compte propi a Andorra: requisits i procediment.

⚪ Altres tipus de residència sense dipòsit

Les següents modalitats no requereixen cap garantia econòmica:

• Residència i treball per compte d’altri (assalariats): exigeix contracte laboral, autorització d’immigració i alta a la CASS, però no cap dipòsit.
• Residència temporal per raons estacionals (temporers): regulada per la Llei 11/2022, que modifica els períodes d’autorització.
• Residència de fronterers o transfronterers: adreçada a treballadors que resideixen fora del Principat i treballen a Andorra.

Aquestes modalitats es basen en l’activitat laboral o temporal, no en la capacitat econòmica o inversora del sol·licitant.

➤ Per entendre millor les diferències entre tipus de residència, pots consultar Residències a Andorra: comparativa de modalitats i requisits.

➤ També et pot interessar l’article Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals.

Conclusió

El règim del dipòsit de residència a Andorra ha evolucionat d’una mesura simbòlica de control a un instrument essencial de solvència econòmica i transparència:

• 2008–2012: origen amb la residència passiva (15.000 €).
• 2012: El dipòsit de la residència passiva s'incrementa a 50.000 €.
• 2018: extensió a la residència per compte propi (15.000 €).
• Des de 2023: unificació a 50.000 € com a dipòsit per defecte, sota gestió de l’AFA.

Aquestes quantitats, poden ser recuperades quan es cancela la residencia, al no tenir la consideració de taxa ni de cost d'instal·lació.

Aquesta evolució reflecteix la voluntat d’Andorra d’alinear-se amb els estàndards internacionals de supervisió financera, tot mantenint l’equilibri entre seguretat jurídica i atractiu econòmic per als nous residents.

👉 Si vols saber quina modalitat de residència s’adapta millor al teu perfil —passiva, activa o professional liberal—, pots demanar la teva reunió personalitzada just a sota o omplir el formulari de contacte.

Data de darrera revisió: novembre 2025