El Conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i Espanya: base de la relació fiscal actual

Temps de lectura: 10 minuts

El Conveni per evitar la doble imposició (CDI) entre Andorra i Espanya és una de les fites jurídiques i econòmiques més rellevants del Principat.

Va entrar en vigor el 26 de febrer del 2016, després d’anys de negociacions i reformes fiscals, i avui constitueix la base de les relacions tributàries bilaterals.

Aquest acord ha permès situar Andorra en el mapa internacional com a soci fiable, transparent i competitiu, consolidant un marc de seguretat jurídica i cooperació fiscal amb el seu principal veí i soci econòmic.

📜 Context i objectiu del CDI

El conveni va ser signat a Ordino el 8 de gener del 2015 pels ministres Jordi Cinca (Andorra) i Cristóbal Montoro (Espanya), aprovat pel Consell General el 24 de setembre del 2015 i publicat al BOPA núm. 70 del 14/10/2015.

Posteriorment, el BOPA núm. 88 del 30/12/2015 en va anunciar l’entrada en vigor efectiva per al 26 de febrer del 2016.

L’objectiu principal és evitar la doble imposició sobre una mateixa renda —tant a Andorra com a Espanya— i prevenir el frau i l’evasió fiscal, seguint el model de conveni de l’OCDE.

Aquest marc jurídic ofereix estabilitat tant a empresaris andorrans amb activitat a Espanya com a residents espanyols amb rendes al Principat, afavorint la lliure circulació de capitals, serveis i persones.

⚖️ Estructura i contingut del conveni

El CDI consta de 27 articles i un Protocol addicional, repartits en sis capítols:

• Àmbit d’aplicació i definicions: estableix qui pot acollir-se al conveni i conceptes com “resident fiscal” o “establiment permanent”.
• Imposició de les rendes: determina quin país pot gravar dividends, interessos, royalties, guanys de capital, sous o pensions.
• Mètodes per eliminar la doble imposició: defineix la deducció o exempció segons el tipus d’impost i el país de residència.
• Disposicions especials i finals: inclou la clàusula de no discriminació, el procediment amistós i l’article 24 sobre intercanvi d’informació fiscal, alineat amb l’OCDE.

El text segueix el Model de Conveni Fiscal de l’OCDE i regula tant els impostos sobre la renda, establint un marc fiscal modern i transparent.

El CDI també regula la tributació de dividends, interessos, cànons, plusvàlues i pensions, reforçant la seguretat jurídica i la confiança entre les dues jurisdiccions.

➤ Per entendre com s’estructuren els convenis fiscals andorrans, i quins països tenen acords vigents, pots consultar l’article Els convenis de doble imposició (CDI) a Andorra.

💬 L’intercanvi d’informació fiscal

El CDI substitueix l’antic Acord d’intercanvi d’informació fiscal (TIEA), vigent des del 2011, i introdueix un règim d’intercanvi d’informació previsiblement pertinent.

Des de l’1 de gener del 2016, les sol·licituds entre administracions passen a seguir aquest nou estàndard internacional, reforçant la transparència i el compliment de les recomanacions OCDE en matèria de cooperació i prevenció del blanqueig.

🏦 Impacte econòmic i fiscal

L’entrada en vigor del CDI va marcar un punt d’inflexió en les relacions econòmiques entre Andorra i Espanya.

Tal i com es va apuntar, la ratificació representava la fi formal de l’aïllament fiscal i l’inici d’una etapa de confiança mútua i integració, en reconèixer al Principat d'un sistema fiscal plenament homologable. Això li permetia establir relacions econòmiques molt més estretes amb els paísos del seu entorn.

Gràcies al CDI:

• Les empreses andorranes poden operar a Espanya sense retencions excessives.
• Els inversors espanyols eviten la doble imposició sobre les seves rendes.
• El Govern andorrà reforça la seva reputació internacional com a jurisdicció fiable i alineada amb l’OCDE.

🧭 Clàusules destacades

SI bé tot el CDI inclou elements rellevants, els articles més destacats son els que a continuació es referencien:

• Article 4 – Residència fiscal: defineix el criteri de residència en cas de doble domicili, prioritzant el centre d’interessos vitals.
• Article 10 – Dividends: limita la retenció a l’origen al 5 % o 15 % segons la participació.
• Article 11 – Interessos: fixa un màxim del 5 % sobre l’import brut.
• Article 12 – Cànons (royalties): estableix un límit del 5 %.
• Article 21 – Eliminació de la doble imposició: permet deduir l’impost pagat a l’altre país.
• Article 24 – Intercanvi d’informació: regula la cooperació administrativa entre les dues hisendes amb garanties de confidencialitat.

➤ Pots llegir el text integral en català publicat al BOPA o bé en castellà publicat al BOE.

🌍 Importància estratègica per a Andorra

El CDI amb Espanya va ser el primer conveni de doble imposició signat per Andorra i va marcar l’inici de la seva obertura internacional.

Avui és el pilar central de les relacions fiscals del Principat, sobre el qual s’han construït altres acords amb França, Portugal, Luxemburg, Països Baixos o els Emirats Àrabs Units.

➤ Si vols entendre millor el context del sistema fiscal andorrà i els seus avantatges competitius, pots llegir Fiscalitat a Andorra: estructura, tipus impositius i avantatges reals.

En definitiva, el CDI no només evita la doble imposició, sinó que garanteix seguretat jurídica, fomenta la inversió estrangera i consolida una relació econòmica estable i moderna entre els dos estats.

➤ Si vols aprofundir en conceptes relacionats, pots consultar:

• L’impost sobre societats a Andorra
• Residència fiscal a Andorra: requisits i implicacions
• La relació d’Andorra amb la Unió Europea i el seu procés d’associació

📞 Vols entendre com aplicar el CDI al teu cas?

A ELYSIUM t’assessorem per evitar la doble imposició i optimitzar la teva residència fiscal a Andorra amb total seguretat jurídica. L'existència d'aquest CDI va ser un pas fonamental, i encara vui segueix sent una peça clau de les relacions internacionals andorranes.

Contacta amb nosaltres i analitzarem la teva situació personal o empresarial.

Data darrera revisió: Novembre 2025