Inversió estrangera a Andorra: de l’obertura a la regulació selectiva

Tiempo de lectura: 8 minutos

🏁 Introducció

La inversió estrangera ha estat, des de fa més d’una dècada, un dels motors de transformació econòmica d’Andorra.
A diferència dels estats membres de la Unió Europea, el Principat no està subjecte al principi comunitari de lliure circulació de capitals.

Per això manté un règim propi d’autorització, registre i control, dissenyat per equilibrar l’obertura econòmica amb la protecció de l’interès nacional.
Aquesta dualitat —obrir-se al capital estranger, però amb condicions— explica per què Andorra va crear una normativa específica que ha anat adaptant al context econòmic i social: primer per atraure inversió, i avui, per canalitzar-la cap a un creixement sostenible.

❗ Què s’entén per inversió estrangera i per què existeix un règim específic

La inversió estrangera comprèn qualsevol participació, directa o indirecta, de persones físiques o jurídiques no residents —o residents amb menys de tres anys de residència— en el capital de societats andorranes, així com l’adquisició de béns immobles o drets sobre aquests per part d’estrangers.

En la pràctica, aquest règim neix d’una realitat jurídica singular:
Andorra no formava part de l’Espai Econòmic Europeu i, per tant, no estava obligada a garantir la lliure circulació de capitals.

La inversió estrangera s’havia d’autoritzar expressament per protegir la sobirania econòmica, l’ordre públic, la seguretat, la salut i el medi ambient (principis encara vigents a l’article 4 de la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera).

Així, el sistema andorrà s’ha construït com un model híbrid: obert a la inversió internacional, però amb filtres de control administratiu i finalitats estratègiques (desenvolupament econòmic, equilibri territorial, sostenibilitat i habitatge).

👉 Per entendre com la residència es relaciona amb la inversió, pots llegir Tipus de residència a Andorra: activa, passiva i fiscal.

🏛️ De l’obertura a la maduresa: evolució normativa (2012–2025)

🟡 2012: la liberalització controlada

La Llei 10/2012 marca l’inici del model modern. Fins aleshores, el capital estranger estava limitat a sectors concrets o a participacions minoritàries.
La nova llei va eliminar la majoria d’aquestes restriccions i va permetre la participació estrangera fins al 100 %, mantenint l’autorització prèvia i el registre obligatori.

L’objectiu era clar: atraure inversió productiva en sectors com la tecnologia, els serveis financers, la salut, el turisme o l’educació, i diversificar una economia massa dependent del comerç i del turisme de proximitat.

🟢 2012–2022: consolidació i normalització

Durant aquesta dècada, la inversió estrangera es va convertir en una peça estructural de l’economia andorrana.
El país va signar convenis per evitar la doble imposició, va implantar una fiscalitat directa competitiva i va consolidar la seva reputació com a jurisdicció transparent.

Tanmateix, l’entrada massiva de capital estranger —especialment en el sector immobiliari— va generar tensions al mercat de l’habitatge i una creixent preocupació social.

➤ Pots ampliar aquesta informació a l’article Convenis per evitar la doble imposició i la seva aplicació pràctica, on expliquem com aquests acords afavoreixen la inversió i eviten la doble tributació.

🔴 2023: suspensió temporal i redefinició del model

Amb la Llei 16/2023, del 7 de setembre, el Govern va decretar la suspensió temporal de noves autoritzacions d’inversió estrangera immobiliària.
L’objectiu: frenar la pressió sobre el mercat residencial i redissenyar un marc que garantís un equilibri entre creixement i accessibilitat.

🟡 2024–2025: cap a una inversió responsable i traçable

La Llei 3/2024, de l’1 de febrer, i el Decret 76/2024, del 29 de febrer, van crear l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària, que grava l’adquisició d’immobles per part d’estrangers no residents o societats amb capital estranger.

Aquest impost redefineix la fiscalitat associada a la inversió immobiliària estrangera i busca equilibrar l’atracció de capital amb l’accés a l’habitatge.

➤ Per conèixer amb detall com funciona aquest nou tribut —els seus tipus, bonificacions i obligacions formals—, pots llegir l’article L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària a Andorra: finalitat, estructura i aplicació pràctica.

El Decret 137/2025, del 9 d’abril, va aprovar el nou Reglament d’inversió estrangera, que desenvolupa els procediments d’autorització, formalització i registre, així com el control posterior.
Aquest reglament desplega la Llei 10/2012 i la connecta amb la Llei 5/2025, de creixement sostenible i dret a l’habitatge, consolidant la idea que la inversió ha de generar un valor real per al país.

➤ L’evolució més recent del model es consolida amb la Llei 5/2025, coneguda com a Llei Òmnibus, de creixement sostenible i dret a l’habitatge, que redefineix els límits de la inversió immobiliària i alinea el desenvolupament econòmic amb la política d’habitatge.

🗝️ Elements principals del règim actual

• Autorització prèvia

Tota inversió directa o immobiliària requereix autorització expressa del Govern abans de la seva formalització. El procediment es tramita electrònicament i el silenci administratiu és denegatori.

• Formalització i control notarial

Les operacions s’han de formalitzar davant notari andorrà en un termini màxim de sis mesos. El notari verifica l’autorització, la identificació de l’inversor, el compliment fiscal i el pagament de l’impost quan correspongui.

• Registre i traçabilitat

El Registre d’Inversions Estrangeres centralitza la informació, manté l’historial d’operacions i pot declarar la nul·litat de les contràries a la llei.

Per a més informació pràctica, consulta Com obtenir l’autorització d’inversió estrangera.

🏗️ Inversió estrangera i sector immobiliari: la nova prioritat del país

El nou sistema distingeix entre adquisició i promoció immobiliària.
Aquesta última només s’autoritza si almenys el 50 % de la superfície útil es destina a lloguer assequible durant deu anys, segons els indicadors oficials.

L’objectiu és clar: compatibilitzar la inversió privada amb l’accés a l’habitatge.
L’impost sobre inversió estrangera immobiliària incorpora incentius fiscals (reducció o devolució de l’impost) si l’immoble es destina a lloguer habitual.

➤ Pots ampliar aquesta visió a Promoció immobiliària i lloguer assequible: noves exigències i control de rendibilitat.

També pots llegir El mercat immobiliari andorrà: dinàmica, preus i perspectives, per comprendre el context econòmic i l’impacte en la demanda.

🇪🇺 Diferències amb el marc europeu de lliure circulació de capitals

A la Unió Europea, el principi de lliure circulació de capitals impedeix establir controls generals a la inversió entre estats membres, excepte per raons d’ordre públic o seguretat.

Andorra, com que no forma part de la UE ni de l’Espai Econòmic Europeu, no està obligada per aquest principi, encara que el prengui com a referència.
El seu model actua com un sistema d’equivalència funcional, que permet l’entrada de capitals sota control administratiu previ i amb objectius legítims.

🎯 Què busca el nou model

El model actual no pretén frenar la inversió estrangera, sinó orientar-la.
Els seus pilars són:

• Transparència i traçabilitat dels fons.
• Alineació amb els objectius nacionals (habitatge, ocupació, sostenibilitat).
• Prevenció de l’ús especulatiu o purament financer.
• Seguretat jurídica per a l’inversor que compleix.

Conclusió

Andorra ha passat de ser una economia tancada i prudent a un país obert i estratègic, on la inversió estrangera continua sent benvinguda, però sota criteris de responsabilitat i coherència amb l’interès general.

Aquest marc no només protegeix el país, sinó també l’inversor que busca estabilitat, previsibilitat i un entorn on el seu projecte tingui sentit a llarg termini.

👉 Si desitges assessorament sobre com estructurar la teva inversió o tramitar la teva autorització, pots reservar la teva reunió personalitzada just a sota o contactar-nos mitjançant el formulari de la web.

📚 Articles relacionats

• Fiscalitat a Andorra: avantatges i obligacions — marc general del sistema fiscal i els seus beneficis.
• Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges — claus per establir el teu centre d’interessos econòmics.
• Constituir una societat a Andorra: passos, requisits i avantatges — estructura jurídica i fiscal de les societats.

Data d’última revisió: novembre de 2025