L’amortització comptable a Andorra: criteris i aplicació segons el Pla General Comptable
Guia pràctica per entendre com es calculen les amortitzacions comptables a Andorra: criteris del PGC, vida útil, mètodes aplicables i errors que cal evitar.

Temps de lectura: 8 minuts
🏁 Comprendre l’amortització comptable en el sistema andorrà
L’amortització és un element essencial de la comptabilitat: permet distribuir el cost d’un actiu al llarg de la seva vida útil i garanteix que els estats financers reflecteixin una imatge fidel del patrimoni i dels resultats de l’empresa.
A diferència d’altres països, a Andorra no existeixen taules oficials de percentatges o durades, fet que exigeix aplicar criteris professionals, justificables i coherents amb la realitat econòmica de cada negoci.
En aquesta guia analitzem com funciona l’amortització comptable segons el Pla General Comptable (PGC), quins mètodes estan permesos, com estimar la vida útil i quins són els errors més freqüents que convé evitar.
📘 Marc legal i principis aplicables
L’amortització comptable a Andorra es fonamenta en:
- Llei 30/2007 de comptabilitat dels empresaris (arts. 19 i 23)
- Decret del Pla General Comptable (PGC), que regula les normes de registre i valoració
D’aquesta normativa en deriven diversos principis essencials:
- Obligació d’amortitzar tots els actius amb vida útil limitada
- Absència de taules oficials, fet que aporta flexibilitat però exigeix rigor tècnic
- La vida útil econòmica preval, no un percentatge aplicat per costum
- Aplicació supletòria de les NIC/NIIF quan el PGC no regula un cas (art. 19.2): NIC 16, NIC 36 i NIC 38
El sistema andorrà és, per tant, flexible, però requereix criteri professional ben documentat.
➤ Per a més informació, recomanem llegir l’article La comptabilitat a Andorra: origen i estructura del Pla General Comptable (PGC)
🖇️ Actius que s’han d’amortitzar
S’han d’amortitzar tots els actius que tinguin una vida útil limitada, entre els quals:
- Inversió material: equips informàtics, mobiliari, maquinària, vehicles, instal·lacions, equipament industrial
- Inversió intangible: programari, llicències, drets d’ús, desenvolupament tecnològic, propietat intel·lectual amb vida definida
No s’amortitzen:
- Terrenys
- Actius amb vida útil indefinida (marques, patents)
- Actius totalment amortitzats que només generen costos de manteniment
📐 Criteris essencials del PGC per amortitzar correctament
El PGC estableix diversos principis que cal respectar:
✔ Imatge fidel
L’amortització ha de representar el consum real de l’actiu.
✔ Prudència
Si existeix obsolescència o deteriorament, s’ha de reconèixer addicionalment.
✔ Meritació
La despesa s’imputa quan s’utilitza l’actiu, no quan es paga.
✔ Uniformitat
El criteri s’ha de mantenir en el temps, llevat que canviï la vida útil.
✔ Componentització
Si un actiu té parts significatives amb vides útils diferents, s’han d’amortitzar per separat (art. 19.1.f).
Exemple: estructura, climatització, ascensor o instal·lacions elèctriques d’un edifici.
🔧 Mètodes d’amortització permesos a Andorra
El PGC i les NIC/NIIF permeten diversos mètodes:
- Mètode lineal: quotes iguals cada any (el més utilitzat)
- Mètode decreixent: més amortització els primers anys
- Mètode basat en unitats de producció: en funció de l’ús real
- Componentització: obligatòria quan hi ha parts diferenciades
- Revalorització en casos específics (art. 24 PGC i NIC 16): s’admet el valor raonable sota criteris estrictes
🕒 Estimació de la vida útil: un punt crític a Andorra
Com que no existeixen taules oficials, cal estimar la vida útil tenint en compte:
- Característiques tècniques
- Intensitat d’ús
- Obsolescència
- Experiència sectorial
- Informació del fabricant
- Normativa internacional (NIC 16 / NIC 38)
- Pràctica habitual en auditoria
Exemples de referència (no obligatoris):
- Equips informàtics: 3–5 anys
- Programari: 3–5 anys
- Mobiliari: 5–10 anys
- Vehicles: 5–7 anys
- Maquinària industrial: 5–10 anys
- Instal·lacions: 8–15 anys
- Millores en locals: 10 anys
La clau no és el número, sinó la coherència del criteri i la seva justificació documental.
🔍 Quan s’ha de revisar la vida útil?
Cal revisar-la sempre que:
- canviï l’ús previst
- aparegui obsolescència accelerada
- hi hagi deteriorament
- es modifiquin processos productius o necessitats operatives
Si la nova estimació ja no és correcta, cal actualitzar-la i explicar-ho a la memòria.
⚠️ Errors freqüents en la pràctica comptable andorrana
A causa de l’absència de taules oficials, sovint es detecten errors com:
- Amortitzacions massa llargues (p. ex., servidors a 10 anys)
- Amortitzacions massa curtes sense justificació tècnica
- No reconèixer deterioraments amb obsolescència real
- Falta de documentació sobre la vida útil
- Copiar taules fiscals com si fossin comptables (error molt freqüent)
- Deixar d’amortitzar actius que segueixen en ús (contravé la Llei 30/2007)
🧾 Importància d’una amortització correcta
Aplicar bé l’amortització aporta:
- Transparència
- Millor interpretació de la solvència
- Facilitat en auditories i due diligence
- Compliment de la imatge fidel
- Menys riscos en el dipòsit de comptes
- Més confiança de bancs, socis i inversors
Conclusió
L’amortització comptable a Andorra no es basa en taules fixes, sinó en criteris professionals, principis comptables i vida útil real. Aplicar-la correctament exigeix coneixement del PGC, de les NIC/NIIF i de la pràctica empresarial del país.
Si vols revisar la política d’amortitzacions de la teva empresa o necessites suport comptable continuat, pots sol·licitar una reunió personalitzada just a sota o contactar a través del formulari.
Data d’última revisió: Novembre 2025.



