Canvis en la immigració i la inversió estrangera a Andorra: cap a un model més restrictiu

Temps de lectura: 6–7 minuts

Context històric: de l’obertura controlada a l’atracció massiva

Des de l’any 2012, Andorra ha viscut una transformació profunda i accelerada del seu model institucional, fiscal i econòmic. La sortida definitiva de les llistes de paradisos fiscals va marcar l’inici d’un procés d’obertura progressiva cap a l’exterior, amb un objectiu clar: integrar-se en l’economia internacional amb un marc jurídic homologable, transparent i previsible.

Pots aprofundir sobre el concepte de paradís fiscal i el cas Andorrà en l'article Paradís fiscal a Andorra: mite, realitat i què diu la fiscalitat actual

Convenis per evitar la doble imposició

Aquest canvi estructural es va veure reforçat per la signatura successiva de convenis de doble imposició (CDI), especialment rellevants amb països com Espanya i França, o més recentment Refne Unit, que van consolidar el reconeixement internacional del Principat i van reduir de manera efectiva els riscos fiscals associats a la mobilitat internacional. Andorra deixava de ser percebuda com una excepció i passava a posicionar-se com una jurisdicció europea singular, però plenament integrada en els estàndards internacionals.

Pots aprofundir sobre els CDI que Andorra té en vigor a l'Article Els convenis per evitar la doble imposició (CDI) a Andorra

Entorn europeu convuls

En paral·lel, el context europeu evolucionava en sentit contrari: una pressió fiscal creixent, sistemes cada vegada més complexos i una percepció generalitzada de manca de suport a l’emprenedoria van generar una desafecció progressiva entre determinats perfils professionals i patrimonials. En aquest escenari, Andorra va emergir com una alternativa atractiva per a aquells que volien mantenir-se dins d’Europa, però amb un entorn més eficient, estable i segur.

A diferència d’altres destinacions emergents —com Dubai—, Andorra oferia una proposta menys disruptiva, però més propera culturalment i jurídicament al model europeu. Aquest factor va jugar un paper clau en l’atracció de nous residents.

Descobreix els elements principals a l'article Per què tants empresaris es traslladen a Andorra

Si vols una visió global sobre com ha evolucionat Andorra amb el pas dels anys, pots llegir l'article Evolució internacional d’Andorra: de la tradició al món global.

Situació actual: la problemàtica de l’habitatge com a eix central

L’arribada de nous residents no s’ha limitat a perfils mediàtics o altament visibles com ara youtubers. Empresaris, esportistes, professionals del món digital, inversors i emprenedors han trobat a Andorra un entorn especialment favorable per desenvolupar els seus projectes vitals i professionals. El resultat ha estat un interès pel país sense precedents.

Tanmateix, l’impacte d’aquest creixement en un país de dimensions reduïdes ha estat proporcionalment molt elevat. Amb una població que s’acosta als 90.000 habitants i una superfície limitada, qualsevol tensió sobre els recursos estructurals es percep de manera immediata.

El mercat immobiliari és el millor exemple d’aquest desequilibri. L’any 2017 encara era possible adquirir habitatges per sota dels 2.000 € el metre quadrat. A partir del 2025, trobar immobles per sota dels 5.000 € el metre quadrat és pràcticament impossible. Tot i que aquesta tendència no és exclusiva d’Andorra, en el seu cas ha afectat la totalitat del territori, amb conseqüències directes sobre el cost de la vida i, especialment, sobre l’accés a l’habitatge.

Pots obtenir més detalls a l'article El mercat immobiliari andorrà (2019–2025): preus, obra nova i accés a l’habitatge

Aquest encariment s’ha vist agreujat per diversos factors estructurals:

• increment de persones que viuen soles en lloc de fer-ho en parella,
• escassetat d’oferta immediata (molta obra nova es ven sobre plànol),
• interès sostingut per adquirir habitatge com a actiu patrimonial,
• ritme de creixement de l’oferta inferior al de la demanda.

El resultat és un mercat altament tensionat, on una persona amb un salari de mercat té serioses dificultats per assumir un lloguer per si sola.

Mesures adoptades fins al moment

Davant d’aquesta situació, les administracions públiques —originalment dimensionades per a un volum molt inferior— s’han vist desbordades i han reaccionat de manera progressiva, introduint mesures correctores en diferents àmbits.

En matèria d’immigració, el règim de residències ha evolucionat de manera constant:

• introducció progressiva de dipòsits econòmics (partint d’un escenari inicial sense dipòsit), Descobreix-ne més a El dipòsit de residència a Andorra: origen, evolució i règims aplicables
• increments successius dels requisits d'entrada. Pots aprofundir-hi als articles Residència per compte propi a Andorra: requisits, avantatges i fiscalitat real i Residència passiva a Andorra: evolució, requisits i canvis legislatius
• enduriment dels requisits en les renovacions. Pots veure'n un exemple a El nou Reglament d’Immigració d’Andorra: canvis clau i impacte pràctic per residents i empreses
• reforç del control efectiu del compliment de les condicions de residència.

Paral·lelament, s’han incrementat els requisits lingüístics, incorporant el coneixement del català com a element rellevant per a la integració i la renovació dels permisos. Descobreix-ne més a El català a Andorra: requisit lingüístic i impacte en la immigració i renovació de permisos

En l’àmbit immobiliari, s’han adoptat mesures de gran impacte:

• limitació inicial del lloguer turístic,
• prohibició posterior de l’atorgament de nous permisos. Descobreix-ne més a Lloguer turístic a Andorra: com operar un HUT legalment i quan pot ser realment rendible
• aprovació de programes d’ajuda a la compra de primer habitatge per a residents, sempre amb criteris no especulatius. Descobreix-ne més a Programa d’accés al primer habitatge a Andorra: un nou impuls per a la propietat
• ampliació —encara que limitada— del parc públic d’habitatge per a col·lectius vulnerables.

L’any 2025 va marcar un punt d’inflexió addicional amb:

• la limitació efectiva de noves residències per compte propi,
• un control més estricte de fronterers i temporers,
• l’aprovació de la Llei Òmnibus, que redefineix el règim d’inversió estrangera i introdueix l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària. Descobreix-ne més a Llei Òmnibus 5/2025: un canvi de paradigma en la inversió estrangera i l’accés a l’habitatge a Andorra

Tot i aquest conjunt de mesures, l’impacte sobre el mercat de l’habitatge ha estat insuficient per revertir la tendència, tal i com s'apuntava inicialment..

Mesures que es plantegen i escenaris més probables

En aquest context, el Govern treballa en un nou paquet de mesures que, tot i trobar-se encara en fase de tramitació parlamentària i sense confirmació definitiva, apunten clarament cap a un enduriment addicional del sistema. L'entrada en vigor, tot i no confirmada, podría tenir lloc entre febrer i abril de 2026.

Entre les mesures que semblen més probables destaquen:

• increment de la inversió mínima exigida per a la residència passiva fins a imports significativament superiors als actuals (en el cas dels passius, la xifra d'inversió mínima s'incrementaria fins als 800.000). Descobeix més sobre la situació actual dels passius a Residència passiva a Andorra: evolució, requisits i canvis legislatius
• augment del tipus de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària (amb un mínim més elevat), del 3% al 6%.
• revisió del règim de dipòsits, amb una part a fons perdut, que podria afectar tant als pasisus com als actius (similar a una taxa). Descobreix la situació actual a L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària a Andorra: finalitat, estructura i aplicació pràctica. L'import d'aquesta part podria arribar fins als 30.000 € segons algunes fonts.
• nous ajustos en immigració laboral, temporers i control sectorial, amb la idea de facilitar que puguin participar en altres sectors de manera parcial, pero dificultant encara més el canvi sectorial. L'impacte sembla que podria afectar especialment als extracomunitaris, doncs fiins ara eren 3 anys, i ara sembla existis concens en pretendre allargar-ho fins a la 3a renovació, és a dir, un total d'entre 5 i 7 anys)
• possible aprovació d’una nova Llei Òmnibus que consolidi totes aquestes mesures de manera transversal, en afectar a diverses lleis.

Paral·lelament, s’està treballant en la creació d’un registre de la propietat, inexistent fins ara, que hauria de permetre una diagnosi més precisa de la situació real del mercat immobiliari. La manca d’aquest instrument ha dificultat fins avui un consens polític clar sobre l’origen exacte del problema.

La direcció general és clara: limitar l’impacte del capital estranger i reduir la pressió sobre un mercat que molts consideren ja en situació d’emergència.

Entraran en vigor aquestes mesures?

Es altament probable que gran part d'aquestes mesures, juntament amb altres de menor envergadura, entrin en vigor. No obstant, a dia d'avui encara resulta impossible ser categòric. Per tant, fins que el text definitiu sigui consensuat i aprovat, i es faci públic, es tracten d'especulacions.

Tant bon punt els canvis entrin en vigor, notificarem com sempre l'abast i l'iimpacte dels mateixos.

Reflexió final: un model cada vegada més selectiu

Andorra no evoluciona cap a un model d’accés obert, sinó cap a una visió més selectiva, propera a la mentalitat suïssa: no tothom és benvingut, no tot creixement és desitjable, i la capacitat del país és finita. Aquesta aproximació pot resultar discutible —i fins i tot discriminatòria en alguns aspectes—, però respon a una lògica de preservació davant una problemàtica real i tangible.

La tendència és clara i coherent amb el que ja s’ha anat anunciant en els darrers anys: cada vegada serà més difícil accedir al país, tant en termes d’obtenció inicial de residència com de manteniment i renovació posterior.

Per a aquells que valoren establir-se a Andorra, el missatge és doble: si es vol venir, probablement com abans millor, però sempre amb una planificació rigorosa i sent conscients que el marc normatiu continuarà evolucionant cap a un model més exigent, selectiu i controlat.

📞Estàs considerant Andorra com a opció per a la instal·lació o com a destí d'inversió?

Si necessites analitzar la teva situació concreta o valorar com poden afectar-te aquests canvis, pots contactar amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. Alternativament, si ho desitjes, pots reservar la teva reunió just al peu d'aquest article.

Última revisió: gener de 2026