Llei 2/2026 a Andorra (Òmnibus II): canvis en residència, dipòsit i inversió estrangera
Anàlisi tècnica de la Llei 2/2026: canvis residència andorra, dipòsit no retornable, noves exigències i ampliació del concepte d’inversió estrangera a Andorra.
Elysium Consulting
Temps de lectura: 10–12 minuts
Llei 2/2026 (Òmnibus II): consolidació, enduriment i nou equilibri en immigració i inversió
L’abril de 2025, entrava en vigor al Principat la Llei 5/2025, coneguda com a Llei Òmnibus, que va marcar un punt d’inflexió en el model andorrà de creixement. Aquella llei ja apuntava una voluntat clara de garantir un desenvolupament equilibrat del Principat, que a la pràctica es traduïa amb la introducció de limitacions a la inversió estrangera.
Sense encara haver transcorregut un any des de la seva entrada en vigor, i considerant el govern que els efectes de l’anterior llei eren insuficients, entra en vigor la Llei 2/2026, coneguda doctrinalment com a Omnibus II. Aquesta, no introdueix un nou paradigma, però sí que el consolida, l’endureix i en tanca certes escletxes normatives.
El govern detecta mecanismes d’elusió del nou règim d’inversió, ús instrumental de societats andorranes, incertesa sobre el règim del dipòsit i la necessitat d’endurir el control en autoritzacions temporals, sent aquests els principals elements sobre els que actua la nova llei.
Per tant, no es pot considerar una reforma expansiva, però sí una norma de precisió jurídica i control estructural, que té com a eix vertebral la tensió encara notòria en el mercat immobiliari.
En termes generals, l’objectiu que persegueix és el següent:
- Limitar la pressió en el mercat immobiliari
- reforçar el compromís econòmic real dels nouvinguts
- evitar estructures artificials en inversió estrangera
- ampliar la capacitat de control administratiu
- consolidar el gir cap a un model selectiu i sostenible
A continuació, es mostren els diferents blocs afectats:
Bloc I — Immigració: més exigència i més control
La Llei 2/2026 modifica de manera significativa la Llei 9/2012 d’immigració.
No canvia l’estructura del sistema, però en redefineix l’exigència en quasi totes les diferents modalitats. La pretensió és clara: l’accés a la residència andorrana ha d’implicar un compromís real i no només formal.
🔹El dipòsit en la residència per compte propi: canvi de naturalesa jurídica
Fins ara, aquesta tipologia de residència exigia realitzar un dipòsit de 50.000 €, que es podia recuperar en cas de perdre el estatuts de resident al país. Amb la nova llei, deixa de ser tenir la consideració de garantia recuperable vinculada a la permanència.
Per ampliar més informació, pots llegir l’article “El dipòsit de residència a Andorra: origen, evolució i règims aplicables”
Ara es configura com un ingrés no retornable a favor de l’Estat, desvinculat de la durada de la residència i per tant no subjecte a devolució futura
Això transforma completament la seva naturalesa jurídica, convertint-se en un ingrés definitiu a favor de l’estat.
❗ Aquest canvi té impacte directe en la planificació financera de qualsevol emprenedor que vulgui establir-se a Andorra.
Per ampliar informació al respecte, recomanem llegir l’article “Residència per compte pròpia Andorra: requisits, avantatges i fiscalitat real”
🔹Residència sense activitat lucrativa: més inversió i menys flexibilitat
La residència passiva també pateix un canvi molt significatiu. S’incrementa la inversió mínima exigida en actius andorrans, que fins ara era de 600.000 €, fins a 1.000.000 € de forma permanent i efectiva.
Així mateix, igual que en el cas de la residència per compte propi, el dipòsit de 50.000 € passa a tenir la consideració de no retornable, de la mateixa manera que el dipòsit complementari per persones a càrrec de 12.000 €.
També s’estableixen noves restriccions sobre la inversió en actius. En cas de realitzar-se la inversió total o parcialment en béns immobles, el import ha de ser superior als 800.000 € per a cada unitat immobiliària.
Finalment, en cas d’optar-se per determinats instruments de deute o financers, han de ser reinvertits en altres actius durant un període màxim de 36 mesos.
El resultat és evident: l’accés a aquesta modalitat esdevé més selectiu, més costós i més alineat amb perfils patrimonials sòlids.
➤ Per ampliar informació, recomanem llegir l’article «Residència passiva a Andorra: evolució, requisits i canvis legislatius»
🔹Autoritzacions temporals: fi de la flexibilitat automàtica
Les autoritzacions temporals adquireixen caràcter improrrogable i la seva renovació queda condicionada a un termini reglamentari previ, alhora que s’amplien els supòsits d’anul·lació per incompliment d’hores, sector o requisits específics.
El nou sistema també redueix de manera significativa la possibilitat d’encadenar permisos temporals de forma automàtica.
🔹Contractació en origen: agilitat amb responsabilitat
La Llei 2/2026 introdueix una nova autorització d’immigració temporal per contractació en origen, que permet la tramitació col·lectiva de contractes (diverses persones a la vegada) i la gestió simultània de múltiples autoritzacions.
L’objectiu és clar: dotar el sistema de més celeritat en aquests casos, sense reduir les garanties del marc normatiu andorrà.
Ara bé, aquesta agilització ve acompanyada d’un reforç de responsabilitat econòmica, doncs s’estableix una nova taxa específica per autorització, de 190,96 €, de la qual el patró és obligat tributari, que pot compensar amb les quantitats degudes en concepte de quitança al treballador en cas de que aquest desisteixi dins dels tres primers mesos, fet que introdueix una lògica de corresponsabilitat en el procés de contractació.
En definitiva, es tracta d’una mesura de facilitació administrativa, però amb un disseny clarament orientat al control i a la responsabilització de les empreses que contracten en origen.
🔹Control ex post i revocació: del requisit formal al seguiment efectiu
Un dels canvis menys visibles però més rellevants de la Llei 2/2026 en matèria d’immigració és el reforç del control posterior a l’atorgament de l’autorització. El sistema ja no se centra únicament en verificar requisits en el moment de la concessió, sinó durant la seva vigència i renovació.
La norma consolida un model en què l’Administració pot revisar la continuïtat de les condicions que van justificar el permís.
Això es tradueix en:
- major capacitat d’anul·lació d’autoritzacions temporals per desviació d’activitat o incompliment de condicions;
- Anul·lació del permís si el titular d’una autorització temporal treballa més de 52 hores setmanals en còmput global, o més de 12 hores setmanals en un sector diferent del que va motivar l’autorització.
- menor marge per utilitzar permisos com a instrument provisional o estratègic.
- reforç del principi de coherència entre residència, activitat i situació econòmica real.
- Potestat administrativa per a revocar o anul·lar permisos quan el resident no compleix amb l’activitat principal o sector declarat, o bé es constata inactivitat o desajust entre el projecte i la realitat, o bé es detecten irregularitats substancials.
La conseqüència pràctica és que el risc jurídic ja no es concentra només en l’accés al permís, sinó en el manteniment de les condicions en el temps.
El missatge implícit del legislador és clar: la residència andorrana no és un tràmit administratiu puntual, sinó una situació jurídica que exigeix coherència continuada.
Pots ampliar informació en l'article Canvis en la immigració i la inversió estrangera a Andorra: cap a un model més restrictiu
🔹Bloqueig temporal en cas de manca d’activitat
La Llei 2/2026 reforça també el control sobre la continuïtat real del projecte empresarial. En cas que es desestimi dues vegades consecutives la renovació d’una residència per compte propi per manca d’activitat o de residència efectiva, el sol·licitant no pot tornar a sol·licitar aquesta mateixa autorització fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos.
El mateix bloqueig temporal s’aplica en cas de desistiment voluntari de la sol·licitud o de baixa voluntària del país.
Bloc II — Inversió estrangera: ampliació del concepte i tancament d’escletxes
La Llei 2/2026 no introdueix un nou concepte d’inversió estrangera (aquest ja va quedar redefinit amb la Llei 5/2025) però sí que en consolida l’abast, en reforça la coherència sistemàtica i elimina qualsevol marge interpretatiu o temporal que pogués generar dubtes.
En aquest sentit, el legislador no amplia substancialment els criteris, sinó que els delimita d’una manera més clara. En particular, es manté la consideració d’inversió estrangera quan:
- la persona física és resident, però no pot acreditar almenys 3 anys dins dels 10 anys anteriors;
- una societat andorrana té una participació estrangera igual o superior al 50 %, ja sigui directa o mitjançant societats interposades;
- la persona física perd posteriorment la residència andorrana (inversió sobrevinguda).
Aquest darrer element és especialment rellevant des del punt de vista pràctic, doncs la qualificació d’una operació ja no és només una fotografia fixa en el moment de la compra: si el titular deixa de tenir la condició de resident, la inversió pot adquirir la condició d’estrangera de manera sobrevinguda.
Això pot comportar l’aplicació del règim d’autorització d’inversió estrangera i la possible incidència de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària, així com responsabilitats administratives en cas d’incompliment.
El sistema esdevé, així, dinàmic, doncs no n’hi ha prou amb complir en el moment inicial, sinó que cal mantenir les condicions estructurals que van permetre l’operació.
➤ Descobreix més a l'article «Autorització d’inversió estrangera a Andorra: quan és necessària i com es tramita»
🔹Eliminació del règim transitori
Un dels canvis materials més clars de la Llei 2/2026 és la derogació de la disposició transitòria tercera de la Llei 5/2025 (Llei Òmnibus). Amb aquesta derogació desapareix definitivament el marc temporal que permetia l’aplicació del règim anterior a determinades situacions pendents: El període d’adaptació es considera superat.
El model instaurat per la primera Òmnibus deixa de ser un sistema en transició i passa a tenir caràcter plenament estructural i consolidat des de la seva entrada en vigor.
En termes pràctics, això elimina qualsevol expectativa de flexibilització basada en calendaris o en situacions iniciades abans de l’entrada en vigor de la reforma.
🔹Règim sancionador
En aquells casos en que es requereix una autorització d’inversió estrangera i no es sol·licita o es falseja la informació, pot comportar la nul·litat de la operació, sancions administratives o l’exigència de l’impost, conjuntament amb els seus recàrrecs.
Bloc III — Comerç: més capacitat reguladora del Govern
Si bé la normativa relativa a comerç o autoritzacions comercials no es modifica en essència, alguns canvis si creen, de facto, un impacte majúscul. En particular, els canvis principals son:
- reforç de la competència de Govern per a limitar autoritzacions, que poden ser desenvolupades a nivell reglamentari.
- Introduir criteris socioeconòmics en l’autorització
- Permetre valorar l’impacte en el mercat o l’impacte en l’ocupació
- Adequar les autoritzacions a l’interès general.
La llei no fixa per tant els criteris concrets, sinó que habilita al Govern a definir-los reglamentàriament.
D’acord amb l’activitat parlamentària recent, es considera la possibilitat de no autoritzar noves sol·licituds que puguin crear tensions excessives en el mercat laboral, com podria ser la restauració o el sector hoteler, amb la finalitat d’evitar una sobre inflació fictícia dels costos laborals per manca d’oferta, o la no adequació de la oferta a la demanda de mercat. Si bé és una mesura proteccionista, la finalitat última es garantir la viabilitat econòmica d’empreses i particulars.
Bloc IV — Impost sobre la inversió estrangera immobiliària
La Llei 2/2026 modifica la Llei 3/2024 de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària amb un canvi especialment rellevant: l’increment del tipus general aplicable. El tipus impositiu mínim passa del 3 % al 6 % sobre el valor de la inversió qualificada com a estrangera, amb una finalitat dissuasiva i recaptatòria, mentre el tipus màxim del 10% es manté vigent.
L’objectiu és doble
- desincentivar determinades adquisicions amb perfil purament especulatiu
- incrementar la capacitat recaptatòria vinculada a les polítiques d’habitatge.
En aquest nou escenari, la qualificació correcta d’una operació com a inversió estrangera deixa de ser una qüestió merament formal i esdevé un element essencial de planificació financera.
🔹Règim sancionador
Si no es declara correctament, es qualifica erròniament la inversió o es pretén evitar el 6% sense que el supòsit hi doni dret, s’aplica el règim sancionador tributari general.
➤ Pots ampliar informació a l'article «L’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària a Andorra: finalitat, estructura i aplicació pràctica»
➤ Així mateix, si vols descobrir més sobre la bonificació existent, recomanem l'article «La bonificació del 90 % de l’Impost sobre la Inversió Estrangera Immobiliària a Andorra»
Quatre missatges estructurals de la Llei 2/2026
Tot i que el seu abast no és tant de fons com la llei òmnibus 5/2025, aquesta nova norma envia quatre missatges clars:
- El compromís econòmic dels nous residents ha de ser real i definitiu.
- L’accés a residències passives s’endureix de manera molt significativa, pretenen limitar de manera notòria la seva potencial obtenció.
- Es tanquen vies d’elusió en inversió immobiliària.
- L’Estat guanya poder regulador en comerç i immigració.
Per tant, Andorra s’orienta encara més, cap a un perfil més selectiu que no de volum, atesa la seva realitat territorial, laboral, econòmica i social.
Impacte pràctic per a inversors i nous residents
Per a qui vol instal·lar-se a Andorra, la pregunta ja no és només fiscal, sinó estructural i de llarg termini. Considerar Andorra com a una solució de pas resulta ara més complicat que amb anterioritat, el que fa especialment rellevant analitzar els següents supòsits:
- quin tipus de residència encaixa realment
- quin impacte té la pèrdua futura de residència
- com estructurar correctament una inversió
- com evitar riscos d’anul·lació
El paper d’un consultor especialitzat esdevé més rellevant que mai.
Una Andorra més selectiva, no més tancada
La Llei 2/2026 consolida el gir iniciat amb la Llei 5/2025, cap a un model més restrictiu i controlat. No s’elimina la possibilitat d’instal·lar-se al Principat, però se n’endureixen els requisits, amb la finalitat de preservar una estabilitat socioeconòmica de país i garantir que els recursos existents (aigua, carreteres, electricitat) segueixin sent suficients per als residents.
El que si queda clar, és que el govern pretén evitar els abusos, garantir que no només es compleixi la norma sino la finalitat amb la que van ser concebudes les normes, i garantir que el nou capital, sigui humà o econòmic, estigui a disposició per garantir una activitat real i un compromís a llarg termini, sense operacions oportunistes ni especulatives.
📞Tens dubtes sobre com poden afectar aquests canvis?
Si estàs valorant traslladar la teva residència o estructurar una inversió immobiliària, és essencial entendre com encaixa el teu perfil dins aquest nou marc.
Pots contactar amb nosaltres a través del formulari de contacte o reservar la teva reunió al peu de pàgina per analitzar el teu cas amb criteri tècnic i visió estratègica.
Última revisió: febrer 2026
Technical Author: Albert Contel
