Obligacions fiscals i comptables a Andorra: què han de complir empreses i autònoms

Temps de lectura: 7–9 minuts

🧾 Operar a Andorra implica més que facturar: les obligacions que tota empresa i autònom ha de conèixer

Gestionar una empresa o una activitat professional a Andorra va molt més enllà de facturar i pagar impostos puntuals. El sistema andorrà combina obligacions comptables i fiscals que s’han de complir amb rigor si vols evitar sancions, regularitzacions o problemes en futures inspeccions o revisions bancàries. A més, poden tenir un impacte significatiu fora del país quan interactues amb bancs, administracions estrangeres o altres institucions.

El fet que Andorra tingui una fiscalitat moderada no vol dir que l’Administració no controli el compliment de les obligacions. La Llei de l’impost general indirecte (IGI), la Llei de l’impost sobre societats i la Llei de comptabilitat dels empresaris fixen de forma clara quines declaracions s’han de presentar, quan i amb quina base comptable.

En aquest article fem un recorregut ordenat per les principals obligacions que afecten societats i empresaris per compte propi que desenvolupen una activitat econòmica a Andorra.

⚠️ A Andorra, no n’hi ha prou amb constituir una societat per poder facturar: cal obtenir una autorització comercial. Sense aquest pas, la societat queda buida d’activitat i no pot operar legalment..

Si vols saber-ne més, recomanem l'article Obrir un negoci i obtenir l’autorització comercial a Andorra: requisits i normativa essencial

🧾 Qui està obligat a complir aquestes normes?

La normativa andorrana parteix d’un concepte clau: l’activitat econòmica. Segons la Llei de l’IGI, es consideren activitats econòmiques totes aquelles en què s’ordenen mitjans materials o humans per produir béns o prestar serveis per compte propi, incloent-hi de forma expressa l’arrendament de béns.

A partir d’aquí, hi trobem tres perfils habituals:

• les societats andorranes (SL, SA o altres formes amb personalitat jurídica pròpia) que desenvolupen una activitat econòmica real.
• els empresaris individuals o autònoms, que actuen com a persones físiques però també organitzen recursos per oferir serveis o vendre productes.
• els no residents que operen a Andorra a través d’un establiment permanent o que obtenen determinades rendes al país.

Tant les societats com els empresaris que encaixen en aquest marc han de:

• portar una comptabilitat ajustada a la Llei de comptabilitat dels empresaris,
• complir les obligacions de l’IGI quan correspongui,
• atendre les obligacions vinculades a l’impost sobre societats o a la imposició sobre la renda que els sigui aplicable i,
• en alguns casos, assumir altres obligacions addicionals (impostos comunals, retencions a no residents, etc.).

L’article se centra en aquest nucli d’obligacions, que és el que acostuma a generar més dubtes pràctics entre empresaris i professionals.

📚 Obligacions comptables bàsiques: molt més que “portar els números al dia”

La Llei de comptabilitat dels empresaris estableix que els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l’activitat, que permeti seguir la traçabilitat de totes les operacions. Això implica:

• portar llibres comptables,
• formular comptes anuals i
• conservar la documentació justificativa durant el termini legalment establert.

🔹Formulació dels comptes Anuals

La llei fixa que els comptes anuals s’han de formular en un termini màxim de sis mesos des del tancament de l’exercici.

A la pràctica, com que la majoria d’empreses tanquen el 31 de desembre, la formulació ha d’estar feta, com a molt tard, el 30 de juny de l’any següent.

🔹Utilitat dels Comptes Anuals (CCAA)

En l’àmbit societari, aquests comptes serveixen de base per a la declaració de l’impost sobre societats i són la “fotografia oficial” que poden demanar bancs, auditors o potencials compradors de participacions.

En el cas dels autònoms, tot i que la magnitud sigui menor i ara per ara no estiguin obligats a dipositar comptes, la lògica és la mateixa: una comptabilitat clara, amb registres ordenats, és la que permet defensar despeses, justificar ingressos i acreditar la realitat de l’activitat davant l’Administració o davant tercers.

➤ Si vols entendre millor l’origen i la lògica del marc comptable, pots revisar La comptabilitat a Andorra: origen i estructura del Pla General de Comptabilitat (PGC).

🧮 Declaracions d’IGI: periodicitat i disciplina formal

L’impost general indirecte (IGI) és l’equivalent funcional a l’IVA en altres països i grava la majoria de lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals al Principat.

Si vols saber més, pots llegir l'article IVA a Andorra: com funciona l’impost general indirecte (IGI)

La Llei de l’IGI i el seu Reglament estableixen, entre altres, l’obligació de presentar declaracions-liquidacions periòdiques, portar llibres registre de factures emeses i rebudes, i expedir factures amb els requisits formals establerts.

En el cas d’obligats no establerts a Andorra, pot ser necessari nomenar un representant fiscal resident.

🔹Periodicitat de les declaracions

La periodicitat de les declaracions depèn de la xifra de negocis:

• mensual --> xifra de negocis igual o superior a 3.600.000 €
• trimestral --> xifra de negocis superior a 250.000 €, i inferior a 3.600.000 €
• semestral) --> xifra de negocis inferior a 250.000 €

🔹Data de presentació

Cada declaració, s'ha de presentar durant el més posterior al compliment de la obligació. Per tant, els períodes son:

• Mensual --> Es presenta abans del final de cada mes en relació al mes anterior.
• Trimestral--> cal presentar-les fins al darrer dia dels mesos de abril / juliol / octubre i gener.
• Semestral --> cal presentar-les fins al 31 de gener i fins al 31 de juliol.

Per a poder complir degudament amb les declaracions, es imprescindible facturar correctament, registrar bé les quotes suportades i repercutides i presentar la declaració dins termini.

En relació al registre, es important seguir els criteris de meritament previstos per la normativa. Si vols saber-ne més, pots consultar l'article El principi de meritament a Andorra: la clau per a una comptabilitat sòlida i fiscalment segura.

🏢 Impost sobre societats: calendari, coherència i documentació

L’impost sobre societats grava la renda obtinguda per les persones jurídiques residents a Andorra així com els establiments permanents (EP), d’acord amb la Llei 95/2010 i el seu Reglament. Si vols aprofundir sobre aquesta figura impositiva, pots llegir l'article L’impost de societats a Andorra: tipus, règims especials i deduccions fiscals.

A efectes pràctics, és essencial tenir clars tres elements:

• el període impositiu,
• el termini de declaració i
• la relació amb els comptes anuals.

🔹Declaració de l'impost sobre societats (IS) i exercici social

Exercici social

L'exercici social de les societats o EP, no pot ser mai superior a 12 mesos, i només pot ser inferior:

• en l'any de constitució, per constituir-se en una data diferent a la de l'inici de l'exercici
• i l'any de tancament, doncs tampoc finalitza l'activitat el darrer dia de l'exercici

Per defecte, es pot afirmar que l'exercici social cobreix un període de 12 mesos, i és coincident amb el seu exercici fiscal.

Exercici fiscal

Els obligats tributaris han de presentar la declaració de l’impost el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu.

En un cas estàndard, amb exercici social finalitzant el 31 de desembre, això implica:

• tancament d’exercici fiscal el 31 de desembre,
• fins al 30 de juny per formular els comptes anuals,
• tot el mes de juliol per presentar la declaració de l’IS.

Consideracions rellevants

El IS es tracta d'una autoliquidació: l'obligat tributari ha de calcular el seu deute tributari, i el pagament s’efectua normalment mitjançant domiciliació bancària. Alternativament, es pot realitzar mitjançant transferència.

🔹Dipòsit dels Comptes Anuals (CCAA)

En la pràctica andorrana, la declaració i presentació de l'Impost sobre societats s’acompanya dels comptes anuals formulats sobre aquest mateix exercici.
Per tant, aquests es dipositen el mes següent als sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu.

🔹Cas especial dels autónoms: empresaris individuals

Per als autònoms, l’estructura de tributació sobre la renda és diferent, però la lògica d’exercici, tancament, declaració i coherència amb la comptabilitat continua essent igualment important. La diferència principal és que, tot i calcular els rendiments amb criteris similars als de les societats (PGC i IS), els declaren mitjançant l’IRPF.

El període per a presentar el IRPF a Andorra, va del 1 d'abril al 30 de setembre.

Si vols saber més sobre el IRPF, pots llegir l'article L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a Andorra

Si t'interessa saber a quins règims de cotització estan sotmesos els autònoms i empresaris a andorra, pots consultar l'article Cotització dels treballadors per compte propi a la CASS: règims reduïts i obligacions generals

🌍 Altres obligacions: no residents, impostos comunals i activitats regulades

Més enllà de l’IGI i l’impost sobre societats, poden aparèixer altres obligacions en funció del tipus d’activitat, la forma jurídica i l’origen o destinació de les rendes.

Obligacions per pagaments a l'exterior

Quan una societat o un empresari satisfà determinades rendes a un no resident (per exemple, serveis, cànons o altres pagaments), la normativa andorrana preveu l’aplicació d’impostos específics sobre la renda de no residents fiscals i, eventualment, obligacions de retenció.

La regulació concreta depèn de la Llei de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i, si escau, dels convenis per evitar la doble imposició.

Per a saber-ne més, consutla els articles L’Impost sobre la Renda dels No-Residents Fiscals (IRNR) a Andorra i també Convenis de doble imposició: la clau que determina on tributen realment les rendes internacionals

Impostos comunals/parroquials

A escala local, els comuns poden establir impostos propis sobre les activitats econòmiques (deduibles en el IS) o sobre determinats rendiments, com ara rendes arrendatàries o tributs vinculats a l’exercici d’activitats comercials dins del terme comunal.

Si vols aprofundir, pots consultar l'article Impost del lloguer a Andorra: quins tipus aplica cada parròquia i l'Impost sobre la propietat immobiliària a Andorra: què és i com es calcula a cada parròquia

Cada parròquia en determinen la base, les quotes i el procediment de liquidació.

Si vols saber més sobre les parroquies, consulta Les parròquies d’Andorra: estructura, funcions i característiques territorials

Obligacions sectorials

Algunes activitats poden estar subjectes a obligacions sectorials addicionals, ja sigui mitjançant registres específics o comunicacions a autoritats competents, especialment en àmbits regulats com el financer, les professions col·legiades o el sector immobiliari.

✅ Com organitzar-se per complir amb seguretat

Més enllà del text de les lleis, la diferència entre una empresa ordenada i una empresa amb riscos acostuma a dependre de la manera de treballar. No es tracta només de presentar formularis, sinó de treballar de manera sistemàtica i ordenada per construir una estructura que eviti sorpreses.

És recomanable tenir clar des de l’inici el calendari fiscal i comptable: tancament d’exercici, terminis d’IGI, data límit per formular comptes, termini d’IS i possibles pagaments a compte.

També cal assegurar-se que la comptabilitat reflecteixi la realitat econòmica del negoci i no només els moviments del banc; les operacions amb no residents, els serveis internacionals i les rendes procedents d’immobles solen merèixer una atenció especial. A més a més, també resulta imprescindible separar els ingressos obtinguts a Andorra de l'exterior.

Per poder fer les coses de manera deguda, es essencial comptar amb gestors, assessors o consultors de confiança. Si vols entendre les diferències, pots consultar l'article Diferències entre gestor, assessor i consultor, quin necessites per el teu negoci?

Conclusió: menys impostos no vol dir menys control

Andorra ofereix un entorn fiscalment competitiu, però això no equival a una “zona grisa” sense normes. Al contrari: la Llei de l’IGI, la Llei de l’impost sobre societats i la Llei de comptabilitat dels empresaris configuren un marc en què les obligacions estan definides i on la traçabilitat comptable és clau.

Complir amb les normes no només evita sancions: també dota l’empresa de credibilitat davant bancs, inversors i altres jurisdiccions. En un país petit i obert com Andorra, la imatge d’una empresa passa, en bona mesura, per la seva disciplina comptable i fiscal.

Si vols revisar la situació de la teva societat o de la teva activitat com a autònom, o vols demanar un pressupost a mida, pots utilitzar el Formulari de contacte. Altrament, si prefereixes una reunió confidencial i experta, pots reservar la teva reunió al peu de pàgina: analitzem el teu cas amb detall i et podrem ajudar amb tot allò que necessitis.

Última revisió: desembre de 2025