Convenis de doble imposició: la clau que determina on tributen realment les rendes internacionals
Com els CDI decideixen quin país pot gravar cada renda internacional i com limiten la tributació en origen per evitar duplicitats i optimitzar la fiscalitat global.

Temps de lectura: 7–9 minuts
Els convenis per evitar la doble imposició, o comunment coneguts com a convenis de doble imposició (CDI) son una de les peces clau en les relacions financeres i comercials internacionals. Son acords bilaterals, que determinen com com s’han de gravar les rendes quan un resident d’un país obté ingressos en un altre Estat.
Són la peça clau que evita que una mateixa renda pagui impostos dues vegades i, sobretot, aporten seguretat jurídica a persones i empreses que operen en diversos països.
A més a més, resolen conflictes de residència, en cas de existir, i fan possible que les relacions comercials vagin més enllà de les fronteres nacionals.
🧩 Abans de parlar dels CDI: com tributen els no residents?
Tots els països disposen d’una normativa específica per gravar persones o entitats que no són residents fiscals però obtenen rendes dins del seu territori. Habitualment es denomina “impost sobre la renda de no residents” i presenta característiques comunes.
Si vols ampliar informació sobre el concepte de residencia fiscal, recomanem llegir l'article Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals, que explica els criteris més habituals entre estats.
A diferència de la tributació dels residents, en termes generals:
- no distingeix entre persones físiques i societats,
- aplica tipus fixos sobre la renda bruta, sense deducció de despeses,
- i sovint resulta més gravosa que la tributació ordinària.
En molts països, els tipus per a no residents oscil·len entre el 20% i el 48%, depenent del tipus de renda (dividends, interessos, royalties, treball, serveis…).
Aquest és el punt de partida que explica per què els CDI són tan importants: limiten i modifiquen aquesta tributació. A més a més, garanteixen que una mateixa renda no quedi gravada en dues jusridiccions de manera simultània.
➤ Si vols entendre la fiscalitat bàsica dels no residents a Andorra, pots revisar L’impost sobre la renda dels no residents a Andorra (IRNR).
📘 Què fan exactament els CDI?
Els CDI no són només un mecanisme per evitar pagar dues vegades. Són una estructura pensada per ordenar la tributació internacional, reduir conflictes i aportar seguretat a empreses i contribuents. Les seves funcions es poden entendre en quatre blocs essencials.
🛑 1. Limiten la tributació màxima en origen
Quan un resident d’un país obté rendes en un altre Estat, aquest segon país les pot gravar segons la seva normativa interna.
El CDI, però, estableix un topall: fixa un tipus màxim que l’Estat d’origen pot aplicar.
Això redueix de manera significativa la càrrega fiscal.
Per exemple, si la llei interna (IRNR local) preveu una retenció del 30% sobre dividends pagats a no residents, el CDI pot limitar aquesta retenció al 5% o al 10%.
🔍 2. Determinen quin país pot gravar cada renda
Els CDI reparteixen la potestat tributària entre els dos països. Segons el tipus d’ingrés:
- pot tributar només en un país, o
- pot tributar en tots dos, però amb límits en el país d'origen.
La regla general és que el país de residència sol tenir la potestat principal, i és el que pot gravar "sense límit".
L’Estat d’origen només pot aplicar un tipus reduït, sempre que el CDI ho prevegui.
Alguns dels exemples més habituals:
- Les rendes immobiliàries es solen gravar en el país on es troba situat l’immoble.
- Les rendes del treball i les pensions solen tributar al país de residència.
- Dividends, interessos i royalties poden tributar en tots dos països, però amb límits estrictes en origen.
💸 3. Eviten que una mateixa renda pagui impostos dues vegades
A més de limitar la tributació en origen, els CDI obliguen el país de residència a eliminar la doble imposició mitjançant:
- l’exempció de la renda estrangera, o
- un crèdit fiscal pels impostos pagats a l’altre país.
Així s’assegura que un mateix ingrés no quedi gravat dues vegades, fins i tot quan ha tributat parcialment en origen. Habitualment, aquests mecanismes son les deduccions per evitar la doble imposició, en aquest las les internacionals.
En el país de origen, la normativa aplicable serà la del IRPF nacional. SI vols saber com funciona el IRPF a Andorra, revisa l'article L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a Andorra.
🛡️ 4. Donen seguretat jurídica i prevenen abusos
Els CDI inclouen un conjunt de regles que garanteixen coherència i protecció per al contribuent:
- definicions homogènies de les rendes obtingudes, tals salari, dividend, beneficis empresarials o royalties,
- regles de desempat per resoldre conflictes de residència fiscal,
- clàusules antiabús que eviten l’ús indegut del conveni.
- mecanismes de cooperació entre administracions (procediment amistós),
- principi de no discriminació, que assegura un tracte coherent entre residents i no residents.
Aquestes disposicions fan que el CDI sigui un instrument estable, previsible i essencial per a la inversió i la mobilitat internacional.
🏠 Les categories de renda més habituals i el seu tractament al CDI
Sempre que es parla d’un CDI, les rendes solen agrupar-se en blocs comprensibles que ajuden a aplicar les regles correctament.
🏡 Rendes immobiliàries
Les rendes derivades d’un immoble sempre tributen al país on es troba l’immoble.
Els CDI rarament introdueixen excepcions en aquest àmbit.
Si vols saber com tributen les rendes immobiliàries, revisa l'article Fiscalitat immobiliària a Andorra: guia completa per comprar, llogar i vendre amb criteri
👔 Rendes del treball i pensions
La regla general és que tributen al país de residència del treballador o pensionista.
Existeixen matisos (treballs temporals, pensions públiques, activitats transfrontereres), però aquesta és la filosofia predominant.
🏢 Beneficis empresarials
Un Estat no pot gravar els beneficis d’una empresa estrangera si aquesta no té un establiment permanent dins del seu territori.
Aquesta regla és essencial per a empreses digitals, professionals internacionals i start-ups amb activitat en diversos països.
No confondre el concepte de benefici empresarial amb les rendes que obté una empresa, doncs rebrien una qualificació diferent.
Si vols saber com funciona el Impost sobre societats a Andorra, revisa l'article L’impost de societats a Andorra: tipus, règims especials i deduccions fiscals
💶 Dividends, interessos i royalties
És l’àmbit on els CDI tenen més impacte pràctic.
Fixen límits màxims en origen que redueixen substancialment el cost fiscal per a inversors i empreses.
Cal tenir en compte, que, amb independència del gravamen establert en el país origen de la renda, el país de residència fiscal del contribuent, pot establir gravamens complementaries. Això és així en tots aquells paísos que apliquen un criteri de tributació mundial i no territorial, que son la majoria. Quedarien subjectes segons el receptor, és a dir, o bé IS o bé IRPF.
Per ampliar informació, consulta l'article Renda mundial o renda territorial? Diferències essencials i impacte en la fiscalitat internacional
A més a més, si vols saber com queden gravades aquestes rendes a Andorra, consulta l'article Com tributen les rendes financeres a Andorra
🧭 Què passa si una persona és “resident” als dos països alhora?
És habitual que una persona compleixi simultàniament els criteris de residència de dos països: per dies, per vivenda permanent, per família o per activitat econòmica.
Els CDI resolen aquest conflicte aplicant les tie-break rules, un sistema de criteris successius:
- vivenda permanent disponible,
- centre d’interessos vitals,
- lloc d’estada habitual,
- nacionalitat,
- acord mutu entre administracions fiscals.
Això evita la doble residència i garanteix coherència en la tributació.
Consulta l'article Conflictes de residència fiscal: quan dos països et consideren resident alhora per entendre aquest mecanisme.
🌍 Per què els CDI són tan importants a escala internacional?
Els CDI són, en realitat, una peça de política econòmica fonamental:
- faciliten la inversió estrangera,
- donen seguretat jurídica a empreses i patrimonis,
- eviten conflictes fiscals entre Estats,
- fomenten el comerç i la mobilitat professional.
Seguir el Model de Conveni de la OCDE permet que els països tinguin un llenguatge comú i coherent a l’hora de cooperar. Revisa l'article L’OCDE: què és, com funciona i per què condiciona la fiscalitat internacional si vols saber més sobre aquest organisme.
Alguns països com Espanya o França tenen més de cent CDI. Andorra, amb una fiscalitat molt més recent, ha avançat molt ràpid en només una dècada, reforçant la seva integració en l’economia global.
Si vols conèixer amb detall l'evolució fiscal andorrana, revisa l'article Evolució del marc fiscal andorrà.
🗺️ I quins CDI té Andorra signats o en vigor?
Andorra, tot i que va implementrar els impostos d'una manera força revent, ha fet els deures en l`àmbit internacional, signant forces CDI.
Si els vols revisar tots, pots consultar l'article Els convenis per evitar la doble imposició (CDI) a Andorra, on expliquem la xarxa actual, els nous acords, l’estat d’implementació i els punts clau per interpretar-los correctament.
📞 Fas operacions internacionals i vols saber com t'afecta un CDI?
Si tens ingressos en més d’un país —ja siguin dividends, salaris, serveis professionals, immobles o pensions— aplicar correctament un CDI pot ser determinant. No es tracta només del tractament fiscal, sino també dels requisits formals essencials per a poder-los aplicar de manera correcte.
Es habitual tenir dubtes en cas de que més d'un país resulti involucrat. La majoria d'assesors tenen coneixement local, però no internacional, el que complica en moltes vegades l'assessorament. Pots consultar l'article Diferències entre gestor, assessor i consultor, quin necessites per el teu negoci? si vols entendre perquè passen aquestes situacions
A ELYSIUM, et podem ajudar a fer les coses de manera correcte i a optimitzar la teva tributació internacional.
Pots contactar-nos a través del nostre formulari, o si ho prefereixes, pots reservar una reunió confidencial al peu del nostre article.
Última revisició: desembre de 2025



