L’Impost sobre la Renda dels No-Residents Fiscals (IRNR) a Andorra

Temps de lectura: 7–9 minuts

Entendre l’IRNR: una visió general

L’Impost sobre la Renda dels No-Residents Fiscals (IRNR) és l’impost que grava les rendes generades a Andorra per persones o entitats que no tenen la residència fiscal al país. El seu funcionament és similar al d’altres sistemes d’imposició per no residents, especialment l’IRNR espanyol, amb el qual comparteix diversos conceptes i criteris tècnics.

La reforma introduïda per la Llei 5/2023 va marcar un punt d’inflexió: l’antic impost sobre plusvàlues immobiliàries (Llei 21/2006) va ser derogat i integrat dins els impostos directes (IRPF, IS i IRNR).
Aquest canvi va aportar coherència, simplificació normativa i més control sobre les transmissions immobiliàries.

➤ Per aprofundir en aquesta modernització fiscal, pot ser útil l’article Evolució del marc fiscal andorrà.

➤ Si prefereixes tenir una perspectiva general sobre la fiscalitat a Andorra, l'article Fiscalitat a Andorra: Estructura, tipus impositius i Avantatges reals et pot aportar perspectiva.

Qui està subjecte a l’IRNR?

Estan subjectes a l’IRNR totes les persones o entitats que, sense ser residents fiscals, obtenen rendes de font andorrana. Concretament:

• persones físiques no residents que obtenen rendes al Principat;
• empreses i entitats no residents que generen ingressos a Andorra.

En resum, qualsevol persona o entitat que obtingui renda d’origen andorrà sense tenir residència fiscal.

Què s’entén per renda obtinguda a Andorra?

La Llei estableix que tenen aquesta consideració les rendes procedents de:

• activitats econòmiques realitzades efectivament al Principat,
• rendes derivades de béns immobles situats a Andorra,
• rendes pagades per persones o entitats residents quan el servei s’utilitza a Andorra,
• excepte quan el servei s’ha contractat i utilitzat íntegrament a l’estranger.

Aquesta definició delimita clarament l’àmbit de tributació.

➤ Per entendre la connexió entre font i residència fiscal, pot ajudar-te l’article Residència fiscal a Andorra: requisits i avantatges reals

EP o NO EP? La distinció essencial

La Llei diferencia dos escenaris:

🔻Sense establiment permanent (EP)

És el cas més habitual. S’hi inclouen:

• prestacions de serveis puntuals,
• rendes de treball per tasques realitzades al país,
• honoraris d’administrador,
• lloguers i rendes d’immobles,
• guanys en transmissions immobiliàries.

Aquestes rendes tributen a tipus fixos i sovint amb obligació de retenció.

🔺Amb establiment permanent (EP)

Existeix EP quan hi ha continuïtat en l’activitat o mitjans materials o humans a Andorra. En aquest cas:

• la tributació s’assimila a la d’una societat resident,
• es presenta declaració anual,
• s’aplica el tipus del 10%.

A la pràctica, la majoria de situacions quotidianes són sense EP.

Per ampliar com tributaria en aquests casos, pots consultar L’impost de societats a Andorra: tipus, règims especials i deduccions fiscals

Rendes que tributen a l’IRNR

Conèixer quines rendes estan subjectes és essencial per evitar errors. Les principals són:

🔹 Activitats econòmiques i serveis

Qualsevol activitat empresarial o professional realitzada a Andorra tributa al 10%.

🔹 Rendiments del treball

Tributen els salaris, honoraris, pensions privades i remuneracions d’administrador quan el treball es realitza efectivament a Andorra.

🔹 Lloguers i rendes immobiliàries

El lloguer d’immobles situats al país tributa al 10%.
Tanmateix, l’article 25.2 estableix una reducció automàtica del 20% sobre la base imposable, que deixa un tipus efectiu del 8%.

🔹 Transmissions immobiliàries (canvi clau de 2023)

Els guanys immobiliaris passen a tributar per IRNR, amb:

• tipus general del 10%,
• tipus del 15% si la venda es produeix dins els 2 primers anys de tinença.

➤ Per entendre amb detall aquest règim, recomanem Tributació de les plusvàlues immobiliàries a Andorra.

➤ Per una visió més àmplia del sector, pot ajudar-te El mercat immobiliari andorrà.

Rendes que NO tributen IRNR

Hi ha rendes que, per la seva naturalesa, no estan subjectes o bé estan exemptes.

☑️ Rendes de capital mobiliari (RCM)

Inclou:

• interessos bancaris,
• dividends,
• rendes de fons d’inversió,
• assegurances d’estalvi,
• qualsevol renda financera definida a l’article 13 de la Llei.

👉 Cap no resident, sigui persona física o entitat, paga IRNR per rendes financeres andorranes. És un dels punts que fa Andorra especialment atractiva per a inversors internacionals.

Pots ampliar informació en l'article Com tributen les rendes financeres a Andorra

☑️ Altres rendes exemptes o no subjectes

Segons els articles 8 i 15, tampoc tributen:

• determinades prestacions públiques,
• beques i ajuts de recerca,
• indemnitzacions regulades pel Codi de relacions laborals,
• prestacions per incapacitat o invalidesa greu.

Aquestes excepcions aporten estabilitat i previsibilitat al model fiscal.

Determinació de la base imposable

La base imposable es calcula de manera diferent segons el tipus de renda:

• serveis i activitats econòmiques → import íntegre,
• rendes de treball → import percebut,
• rendes immobiliàries → base reduïda en un 20%,
• guanys immobiliaris → diferència entre preu de venda, valor d’adquisició i millores acreditades.

Tipus impositius aplicables

El sistema andorrà és notable per la seva simplictat i homogeneïtat.
Els tipus impositius són:

• 10% (tipus general),
• 8% en lloguers (un cop aplicada la reducció del 20%),
• 15% en guanys immobiliaris de curta tinença (< 2 anys),
• 0% en rendes exemptes.

Andorra no té un sistema de retencions elevades ni un règim fragmentat: és un model predictible i estable.

Declaracions, retencions i NRT

El funcionament pràctic de l’impost es concreta en tres situacions:

🔹Quan hi ha retenidor

Si el pagador andorrà practica la retenció correctament, el no resident no té obligació de presentar declaració.
Tot i això, la declaració voluntària és possible, especialment si la retenció no s’ha efectuat.

🔹 Quan NO hi ha retenidor

El contribuent no resident ha de presentar declaracions trimestrals.

🔹En transmissions immobiliàries

Existeix l’obligació de retenció com a garantia de pagament, igual que en l’antic impost de plusvàlues.

Pel que fa a la identificació:

• si el no resident necessita declarar, el Ministeri genera automàticament el NRT.

Els terminis de presentació són:

• trimestrals → abril, juliol, octubre i gener,
• transmissions → 30 dies següents a la venda,
• establiments permanents → declaració anual com a IS.

🔹Conseqüències de no declarar o no retenir

L’incompliment pot generar diversos efectes:

• interessos de demora,
• sancions,
• responsabilitat solidària del retenidor,
• bloquejos fiscals en transmissions immobiliàries posteriors.

Casos habituals d’IRNR

Alguns dels supòsits més freqüents en la pràctica són:

• un no resident que lloga un immoble al país,
• un administrador que viu a l’estranger,
• un professional que presta serveis puntuals a Andorra,
• la venda d’un immoble per part d’un no resident,
• la percepció puntual de rendes d’origen andorrà.

Convenis per evitar la doble imposició

Els CDI poden modificar profundament el resultat final, reduint o eliminant la retenció aplicable.
Andorra disposa de convenis amb múltiples jurisdiccions europees i asiàtiques, reforçant la seguretat jurídica en operacions internacionals.

➤ Per una explicació conceptual, pots consultar Convenis de doble imposició: la clau que determina on tributen realment les rendes internacionals.

➤ Si cerques la llista completa de CDIs vigents, pots consultar Els convenis per evitar la doble imposició (CDI) a Andorra

Conclusió

L’IRNR és un impost aparentment simple, però que en la pràctica exigeix un exercici de precisió: identificar bé l’origen de la renda, determinar si hi ha establiment permanent, aplicar les reduccions correctes i, sobretot, interpretar la interacció entre la Llei interna i els convenis de doble imposició.

La reforma del 2023 ha aportat coherència al sistema —especialment en les transmissions immobiliàries— però també ha incrementat els requisits formals i el control sobre determinades operacions. En aquest context, classificar correctament cada renda i documentar adequadament els moviments és clau per evitar riscos innecessaris.

Andorra ofereix un model fiscal ordenat, estable i previsible, però la seva aplicació requereix criteri tècnic. Una bona anàlisi prèvia acostuma a marcar la diferència entre una operació segura i un problema posterior.

📞 Necessites revisar una operació concreta?

Si creus que et podem ajudar, o vols que revisem el teu cas amb criteri, ens pots contactar aquí.

Si prefereixes reservar una sessió professional, trobaràs l’opció just a sota:

Data darrera revisió: gener 2026